El director de l’Acadèmia Mariana, Dr. Joan Viñas, publica un article en el darrer número del setmanari ‘Catalunya Cristiana’, on sota el títol de “Oportunitat per renéixer en l’esperança”, ens felicita el Nadal i ens convida a viure’l posant pau als nostres pensaments i cors i portant l’alegria de l’Evangeli als que més pateixen, tam com ens demana el papa Francesc.
La natura funciona per cicles. L’ésser humà, també, tant físicament com psíquicament. Un any més arriba l’hivern i la celebració del Nadal. Si bé hi estem acostumats, cada any és diferent per a la nostra vida. A uns, per desgràcia, els mancarà un ésser estimat, serà un dia fins i tot trist. Quan deixem la infància i la joventut aviat ens manquen persones estimades i ja no és mai igual. Però com esmentava, «és la vida». Proposo veure el Nadal sempre com un temps d’aturada, de reflexió, de contemplació de l’esdeveniment més important per als creients de la història de la humanitat. Déu es fa home per divinitzar-nos a nosaltres. Ja no és un Déu llunyà, emperador, que fa por, a qui hem de sacrificar coses per «tenir-lo satisfet i que ens faci favors». No som esclaus, sinó lliures. Jesús ens revela el Déu Pare (pare i mare), Amor, que ens estima i vol el nostre bé sempre, aquí en la terra i després en l’altra vida. Que els moments de sofriment i tristor de la nostra existència tenen un sentit sempre que els sublimem i visquem en clau d’esperança d’un món millor, d’una vida millor. No ho entenem ara, però amb una visió cosmològica segur que tenen un sentit. Per això ens hem d’aixecar tantes vegades com caiguem, fins al nostre descans etern amb el traspàs a la Plenitud de vida i felicitat, que aquí sols entreveiem; que cal viure el màxim de feliç ajudant els altres a ser feliços, estimant: «Vingui a nosaltres el vostre Regne.»
Així ho van intuir els pastors de Betlem, els més pobres, i van celebrar-ho i comunicar-ho amb cants de glòria; i els més científics que cercaven la veritat, els mags, que van posar-se en camí des de lluny seguint l’estrella per trobar-lo i adorarlo. Van tornar després alegres per un altre camí per no fer-li mal. Cadascú a la seva manera, tots ells persones obertes a la il•luminació de l’Esperit, humils en la seva pobresa o riquesa material o intel•lectual, entregats als altres.
Això és el que desitjo per a tothom per Nadal. Refer la nostra esperança, posar pau als nostres pensaments i cors. Revisar què més podem fer per posar el nostra granet de sorra i ajudar els que més pateixen, portar-los l’alegria de l’Evangeli, com ens demana el papa Francesc, que vol que l’Església sigui més propera a Jesús i deixi hàbits nocius com la unió de poder polític, civil i religiós, error contrari a l’ensenyament del mateix Jesús. Bon Nadal i millor any 2014; amb esperança!
Joan Viñas i Salas
Catalunya Cristiana, 22.12. 2013
