El Pla d’Urgell és una nova comarca (1988) creada al voltant de la seva capital, Mollerussa, i amb municipis de les antigues comarques del Segrià, l’Urgell, les Garrigues i la Noguera. Se situa al bell mig de les planes de ponent, en l’anomenat Pla d’Urgell, una zona de paisatges horitzontals accidentats per petits tossals. Es drenat pel riu Corb i hi ha abundància de llacs i estanys, alguns dessecats.
La construcció del canal d’Urgell, inaugurat el 1861, va ser decisiva per canviar la vida de la comarca al permetre dedicar les terres a cultius de regadiu, més productius. Aquest canal arrenca del riu Segre i travessa la serra de Montclar per una mica d’uns 5 quilòmetres amb un recorregut de 144 quilòmetres.
La majoria dels nuclis de població estan formats al voltant de castells o torres de l’època musulmana Miralcamp, Golmés, Sidamón. Mollerussa és el centre comercial i de serveis, amb la Fira de Sant Josep, des de 1872); hi destaca la capella de sant Isidori. A Torregrossa es conserva el nucli antic al voltant de l’església i el castell, i el pou bo als afores del poble; a Linyola es conserva el palau dels barons; es conserven casals nobiliaris a Fondarella, el Poal, Ivars d’Urgell. Vilanova de Bellpuig pertanyia antigament a la baronia de Bellpuig. Sidamon, amb les restes arqueològiques del Tossal de les Tenalles, els Arcs, Barbens, Bell-lloc, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Miralcamp, Vallverd, i Vila-sana són altres pobles d’una comarca amb arrelada devoció mariana: la Mare de Déu de l’Horta, a Ivars d’Urgell i, molt especialment la Mare de Déu del Remei i la Mare de Déu de les Sogues.
LA MARE DE DÉU DEL REMEI
El Santuari de la Mare de Déu del Remei està situat a Penelles, a la Plana d’Urgell, en un territori que curiosament pertany a la comarca de la Noguera.
En aquesta zona on abundaven els ramats de bestiar, diu la llegenda que quan els pastors de Boldú s’aturaren a les piques d’aigua per abeurar els ramats una ovella quedà immòbil degut a la presència de la imatge de la Mare de Déu. Allí es va construir una capella per la imatge de la Mare de Déu a qui Lluis Millet, director de l’Orfeó Català va dedicar la “Pregària a la Verge del Remei”. El santuari s’amplià el 1954 per l’arquitecte Anton Fisas, amb pintures de Josep Obiols. El 1960 es va coronar la imatge de la Verge i del Nen. La seva festa se celebra el darrer dissabte d’agost.
Per nós al vostre Fill pregueu
ben amorosa,
Verge Santa del Remei.
I vinga la gràcia de Déu
ben abundosa
sobre la Plana d’Urgell.
Mare de Déu del Remei
Senyora de l’Urgell,
mestressa d’eixa Plana,
que amorosiu els cors
amb vostra rialla clara.
Madona del Remei,
voltada de cors d’àngels,
que descriuria el mestre
amb pinzellades d’or.
Reina d’aquests paratges
oberts a tots els vents.
Si un dia foren àrids
avui són ric Edèn.
Solcats de pedregars
arribaria l’aigua,
font de vida i avenç´
d’arreu nostres contrades.
Pels fills que ací us invoquen
tendresa amanyegueu,
però els regalims més dolços
encara els reserveu.
Són pels nens de «Santa Anna»
-el nom ja us és plaent-
Els teniu a prop vostre,
gairebé a frec del cel.
El cant de tot un poble
esdevingué Pregària
-la més bella del món-,
que musicà Millet.
Amb ella us fem Maria,
nostra salutació,
la primera de l’àngel,
per sempre: Déu vos salve…
Francesc Balcells LLobera
LA MARE DE DÉU DE LES SOGUES
És patrona de Bellvís i de la Plana d’Urgell. L’origen de la devoció es remunta a l’any 1190, el dissabte 26 d’octubre quan la Mare de Déu s’aparegué al pagès Joan Amorós, veí de Sidamon. Tornant de Balaguer amb la mula carregada amb un sac de farina i amb perill d’ofegar-se per la pluja torrencial, invocà la Mare de Déu i se li aparegué, salvant-lo miraculosament. A petició de la Verge i amb la col•laboració del poble, erigiren un santuari en el lloc de l’aparició. L’any 1211, al morir Joan Amorós, el rector de Bellvís va tenir cura del santuari; des de 1595 fins 1835 estigué a mans dels Pares Trinitaris.
Posteriorment passà a l’església parroquial de Bellvís on se la venera amb molta devoció. La imatge actual és una còpia fidel de la primitiva, que va ser cremada durant la Guerra Civil. El 1952, amb ocasió del centenari de la inauguració del nou temple parroquial, es reconstruí el nou cambril de les Sogues. I cada any el 26 d’octubre se celebra l’aparició de la Mare de Déu.
Al Tossal de les Sogues l’espai de l’antic convent dels trinitaris s’ha recuperat, s’hi ha bastit una capella i el 1985 s’hi va constituir el Patronat Mare de Déu el 1985 s’hi constituir el Patronat Casal Mare de Déu de les Sogues.
Mare de Déu de les Sogues
Pels camins i per les places
de viles i de ciutats,
un joglar de Maria
va deixant el seu cant.
Era al segle XIIè,
la terrible secada
aixugà el Pla d’Urgell,
les hortes, les anyades
les plantes, els fruiters
el blat i la civada.
Era al segle XIIè,
un pagès de la plana
que nasqué a Sidamut,
de Balaguer tornava,
de massegar el blat
al molí de la plaça.
Al bell mig del camí
començà a ploure l’aigua
inundava la terra
sense planyença, brava.
La mula del pagès
en un toll s’enfonsava,
la càrrega que en duia
al seu llom perillava.
Ulls al cel, l’home, trist,
a maria pregava;
s’aturà la tempesta,
el cor li bategava.
Una dona i un nen
amb l’ajut d’una soga
salvaren la mula,
l’home i la càrrega.
Pels camins i per les places
de viles i de ciutats,
un joglar de Maria
va deixant el seu cant.
Mª Pilar Hernández Agelet de Saracíbar
- Goigs a la Mare de Déu del Remei
- Goigs a la Mare de Déu de les Sogues
- Maria a Catalunya, de Joan Bellmunt i Figueras
- Advocacions Marianes
Santuari de la Mare de Déu del Remei – Penelles
Església parroquial – Bellvís
