L’Alt Urgell és una comarca pirinenca que inclou el conjunt de petites valls i riberes que hi ha a la conca del Segre entre el Pont de Bar i la ribera de Bassella. La Seu d’Urgell n’és la capital i limita al nord amb Andorra, d’on prové la Valira, riu que s’uneix al Segre a la Seu d’Urgell.
La història de l’Alt Urgell és la història d’un comtat i d’una diòcesi amb una notable expansió, amb lligams i controvèrsies entre els comtes i els bisbes. L’Urgellet és el territori que dóna lloc al comtat, amb capital a la Seu d’Urgell, i que s’amplià cap al sud fins a arribar a les comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell. Gairebé s’identifica amb la comarca de l’Alt Urgell.
El Pirineu, el Cadí, el Boumort, el muntanyam que encercla la comarca facilita la natural tendència al conservadorisme. El riu Segre la creua de llevant fins al sud i és una porta oberta a les vies de comunicació de la comarca.
L’Alt Urgell és una comarca ramadera, sobretot vaques que van propiciar l’aprofitament industrial de la llet, amb la fundació de la Cooperativa del Cadí (1915) i de les Lleteries de la Seu d’Urgell (1923). L’electricitat i l’explotació forestal han contribuït, també, juntament amb el turisme, a la transformació de la comarca en els darrers cinquanta anys. L’entorn natural privilegiat de la plana és de prats on pasturen vaques i eugues, i vegetació frondosa al seu entorn.
Però el què imprimeix valor a la petita capital de l’Urgell –la Seu d’Urgell- és el gran conjunt monumental de la seva catedral romànica. També les altres poblacions, establertes igualment a la vora del Segre: Ribera de la Seu i Ribera d’Organyà. Organyà conserva l’aire medieval i les famoses Homilies, el text literari més antic escrit en català descobert l’any 1904 per Joaquim Miret a la sagristia de l’església romànica. Oliana, població igualment originària d’abans d’època romana, actualment és la segona població de la comarca a causa del pantà i la industrialització.
SANTA MARIA DE LA SEU D’URGELL
Santa Maria o Nostra Senyora de l’Urgell en el misteri de la seva Assumpció al cel és la titular de la catedral. La imatge és una talla policromada del segle XIII, refeta el 1922. La seva devoció ve de temps immemorial i està molt arrelada a tota la comarca. Fins i tot figura a l’escut de la ciutat. També es coneguda com Magna Parens o Magna Domina Urgellitana.
Diu la llegenda que la van trobar uns raiers a la copa d’un roure –una versió- o un bou que va guiar una pastora fins a donar amb ella –altra versió.
Nostra Senyora d’Urgell
RIUS confluents –el Segre i el Valira-
us han donat el nom. Quin nom més bell
per dir que sou, oh Mare: el nostre «Urgell»!
En vostra falda units mon cor admira
l’humà i diví. Teniu Qui tot ho inspira
en terra i cel. Oh goig! El Mestre és Ell.
Per escoltar-lo, tingui jo escambell
petit a prop de vostra alta cadira.
De l’orient, la llum del finestral
endolceix l’ombra de l’absidiola
i es transfigura tot el terrena,.
Oh Seu! Amb Vós el poble s’enriola
i avança coratjós i amunt d’envola.
Vós ens heu fet alada Catedral!
Manuel Pal i Casanovas
Catedral – La Seu d’Urgell
