La Noguera és una extensa comarca situada a la part septentrional de les planes de ponent. Està organitzada entorn dels rius Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. És una de les comarques més extenses de Catalunya. Limita al nord amb el Pallars Jussà i l’Alt Urgell, a llevant amb el Solsonès i la Segarra, i al sud amb les planes de l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià. Segons l’orografia es distingeix la Noguera Alta –amb el Montsec, on s’obren les cingleres dels congostos de les dues Nogueres- i la Noguera Baixa.
El seu territori comprèn la zona d’expansió del comtat d’Urgell i del vescomtat d’Àger per la línia del Segre. A mitjans del segle XI el comtat s’havia consolidat al nord del Montsec, que feia de frontera amb el comtat de Pallars. Amb la conquesta de Balaguer l’any 1105 s’acaba gairebé l’expansió urgellenca, i durant la primera meitat del segle XII es repoblà e territori recentment conquerit.
Un dels centres locals de la part alta de la comarca és Ponts, on confluïen antigament tres vies romanes –la del Segre, la del Port de la Bonaigua i la d’Empúries; la seva història està íntimament lligada amb el monestir de Gualter, que Guifré el Pelós va donar –incloent-hi Ponts- al monestir de Ripoll en conquerir-lo. Altres poblacions són Artesa de Segre, població de caràcter fonamentalment mercantil, antigament fortificada per ser un bastió defensiu de pas de riu; Cubells, amb l’església romànica del segle XII; Foradada, amb el santuari de Salgar i les seves coves; Camarasa, amb les coves prehistòriques del Tabac, important centre estratègic medieval, com ho demostren les ruïnes del castell medieval -seu d’un marquesat- amb l’església romànica, que defensava el pas del pont per damunt del Segre, i actualment amb un dels embassaments més importants de Catalunya.
El monestir de Bellpuig de les Avellanes, centre predilecte dels comtes d’Urgell, actualment propietat dels germans maristes. La vall d’Àger, reconquerida per Arnau Mir de Tost (1047), va ser la seu d’una important abadia sota la jurisdicció de la Santa Seu i un important conjunt monumental: la col•legiata de sant Pere.
Als peus del turó d’Almatà i al voltant de la plaça del Mercadal, s’estén la venerable i senyorívola ciutat de Balaguer, la capital comarcal. Una devoció molt arrelada a la ciutat és la del Sant Crist. Segons la tradició, la talla –feta per Nicodem ajudat per uns àngels- és la primera imatge de Crist, i va arribar a Balaguer aigües amunt del riu Segre.
A més de la Mare de Déu del Miracle, la Noguera guarda devoció a altres advocacions marianes: Nostra Senyora d’Almatà, a Balaguer; les marededéus de Cérvoles i d’Aguilar, a Os de Balaguer; la Mare de Déu de Pedra i Nostra Senyora de Colobor, a Àger; la Mare de Déu de la Pau, a Alentorn; la Mare de Déu del Pla i la Verge de Salgar, a Artesa de Segre; la Mare de Déu de Refet, al seu santuari; Nostra Senyora de Montealegre, a Vilanova de la Sal; la Mare de Déu de la Pertusa, a Corçà; la Mare de Déu del Castell, a Sant Llorenç de Montgai; la Mare de Déu del Puig de Meià, la Mare de Déu de les Homedes…
LA MARE DE DÉU DEL MIRACLE
La imatge va ser trobada fortuïtament a Balaguer per una mora que cavava el seu hort proper a la muralla. A fi de netejar-la va posar-la a la bugada, a la vegada que es presentà una veïna cristiana a demanar-li foc. Les dues dones comprovaren amb sorpresa que de la Santa Imatge brollava sang. Tot el veïnat caigué de genolls i exclamà: “Miracle!, Miracle!”. La imatge fou duta a l’església col•legial de Sant Salvador i més tard al nou temple bastit al mateix indret de la invenció. Això passà l’any 1005; els documents més antics que testifiquen la devoció a la Mare de Déu del Miracle són de l’any 1469. L’església va ser reconstruïda i ampliada l’any 1692.
Des del 12 de novembre de 1697 la Mare de Déu del Miracle és copatrona de la ciutat junt amb el Sant Crist. La devoció s’estengué per tota la comarca. Durant la persecució religiosa de 1936 la imatge fou providencialment salvada, però es robaren les joies del seu tresor i de les corones.
La imatge és una talla en marbre policromat d’uns 70 cm. que representa la Verge Maria dempeus amb el Nin Jesús al braç dret i un fruit a l’altra mà, avui desaparegut. És del segle XIV i representa que Maria amb el seu fruit (Jesús) va redimir la humanitat de l’altre fruit (el pecat), com a segona Eva o mare de la humanitat. Vesteix túnica i mantell senzill i elegant, amb el cap descobert en al•lusió a la seva virginitat, i el pentinat recollit en trenes brunes. Té un curiós aspecte oriental.
La seva festa és el segon diumenge d’octubre.
Mare de Déu del Miracle
Maria té un palau a la Noguera.
De planes i penyals en féu l’altar.
Paradís dels ocells, terra bladera,
amb floretes boscanes pel llindar.
La reina del Miracle aquí ens espera
portant-nos un miracle sobirà,
com una immensa i eterna primavera
florint pel nostre viure i més enllà.
Enmig de Balaguer, sou l’espectacle
d’esperança i amor, un bell consol
per un temps fugisser de goig i dol.
I per enllà infinit, feu el miracle
que no sigui el pecat un greu obstacle
per la gràcia del cel que el meu cor vol.
Maria del Miracle, nostra mare.
El compassiu recer d’aquest conreu,
d’una terra ben ferma que Ella empara.
I el Crist de Balaguer, estimada creu.
Set arcs damunt del Segre d’aigua clara,
d’una ciutat oberta a tot arreu.
Amb la rosa perfecta que ens amara
d’un exquisit perfum que Vós doneu.
Maria sou repòs pel cor fidel.
Miracle evocador d’una promesa.
Bell sagrari i propera fortalesa.
Si mortal m’allibero del recel,
i redreço el meu cor a la Princesa,
amb Ella em trobaré pròxim al cel.
Montserrat Balaguer i Taribó
- Goigs a la Mare de Déu del Miracle
- Maria a Catalunya, de Joan Bellmunt i Figueras
- Advocacions marianes
Santuari del Miracle – Balaguer
