ISABEL GUERRA I LA IMMACULADA JOVE (2ª part)

 LA BELLESA AL SERVEI DE L’ESPERANÇA AL CERTAMEN MARIÀ

 

2. La Immaculada Concepció de Maria

La Immaculada Concepció, també coneguda com la Puríssima Concepció, és la creença que sosté que Maria, Mare de Jesús, va ser preservada del pecat original, i des del primer instant de la seva concepció va estar lliure de tot pecat. Déu va voler preparar en ella una estança digna per al seu Fill. La doctrina reafirma amb l’expressió «plena de gràcia» (Gratia Plena) continguda en la salutació de l’arcàngel Gabriel (Lc 1,28), i recollida en l’oració de l’Ave Maria, aquest aspecte de ser lliure de pecat per la gràcia de Déu.

2.1. Origen de la devoció a la Immaculada Concepció de Maria

Entre les primeres comunitats cristianes ja es considerava a la Mare de Déu “tota Santa”. Sant Ireneu, jurista romà del segle II, va escriure referint-se al pecat original: “el nus de la desobediència d’Eva es va desfer per l’obediència de Maria”. Un poema de sant Efrem de Síria (segle IV) resa així: “Certament tu (Crist) i la teva Mare sou els únics que heu estat completament bells, ja que no teniu defecte ni taca alguna”.

L’antiga festa litúrgica de la Concepció va tenir el seu origen als monestirs de Palestina a finals del segle VII. Al principi es commemorava la Concepció d’Ana, anciana i estèril que, per una gràcia especial divina, va engendrar Maria. Amb el pas del temps esdevingué la festa de la Concepció de Maria. Aquesta festa grecooriental al segle IX va passar als monestirs grecs de la baixa Itàlia i, després, a Anglaterra i Irlanda. A partir del segle XII se celebrava com a festa de la Concepció Immaculada. Al mateix temps va sorgir la controvèrsia teològica sobre la concepció immaculada. La tesi immaculista, defensada per l’escola franciscana, va anar imposant-se amb la formulació de la redempció preservativa: Maria va ser preservada del pecat original pels mèrits de Crist.

El papa Sixte IV va estendre la celebració de la festa a tota l’Església Llatina (1476), Climent IX la va instituir a tota l’Església universal (1708) i Alexandre VII va establir el seu contingut teològic (Constitució Apostòlica Sollicitudo Omnium Ecclesiarum, 1661).

El papa Pius IX creia fermament en la Immaculada Concepció de Maria i que la seva definició fonamentaria la certesa de la primacia de la Gràcia i l’obra de la Providència en la vida dels homes. Tot i així, va decidir fer una consulta amb l’episcopat mundial a través de l’Encíclica Ubi primum (1849) demanant que expressessin quin era el seu desig sobre la definició del dogma. Als informes rebuts traspuava una devoció fervorosa al misteri i el vehement anhel de que fora definit el més aviat. El Papa els va fer imprimir, formant deu volums, el monument més gran de la pietat dels fidels enlairant Maria Immaculada. I, acollint amb bona voluntat els desitjos de la cristiandat, el 8 desembre 1854 va publicar la Butlla Ineffabilis Deus amb la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció de Maria. La festa del Naixement de la Mare de Déu, que el segle V ja se celebrava a Jerusalem el dia 8 de setembre, va servir per a escollir el 8 de desembre -nou mesos abans- com a data per a solemnitzar la seva Immaculada Concepció.

Dues visions del moment en què el Papa Pius IX declarà el dogma. Hi ha molts testimonis que parlen d’un raig de llum que il·luminà al Papa al declarar aquest dogma a la Basílica Vaticana.

 2.2. La Immaculada Concepció als regnes hispans

La creença en la Immaculada Concepció de Maria a Espanya es remunta ja al temps dels visigots: el rei Wamba va rebre el títol de defensor de la Puríssima Concepció de Maria, i Ervigi va declarar la seva festa com a llei d’Estat. Així es va obrir una línia de monarques devots a la Immaculada Concepció que, com Ferran III el Sant, l’emperador Carles V o el seu fill Felip II portaven la seva imatge en l’escut o estendard. La devoció i creença en la Immaculada Concepció de Maria va aconseguir un profund arrelament especialment als pobles de l’antiga Corona d’Aragó des que Jaume I el Conqueridor va introduir la devoció. A partir de Joan I els consells i les lleis reials van animar als ciutadans en aquest sentit.

Al darrer terç del segle XV, Castella va ser un focus important de devoció a la Immaculada Concepció. Sota la protecció dels Reis Catòlics es va fundar l’orde de les concepcionistes franciscanes, la primera institució de l’Església dedicada a la consagració de la Immaculada. Isabel de Castella i Ferran d’Aragó van demanar insistentment al Papa la definició de la Concepció Immaculada de Maria com a dogma de fe. Aquesta devoció van continuar alimentant-la els seus successors, els monarques de la Casa d’Àustria. Felip II, que tenia gravada la imatge de la Immaculada a l’escut reial, va imposar l’obligació de defensar el seu misteri a les Universitats espanyoles.

Des del segle XIV a Espanya hi ha referències de confraries creades en honor a la Immaculada. La més antiga, a Girona, data de 1330; la segueix la de Saragossa, el 1333. Aviat van aconseguir un gran auge gràcies a la tasca dels franciscans, els seus grans difusors. Nombroses confraries constituïdes sota l’advocació de la ‘Pura y Limpia Concepción de María’, germandats consagrades a les tasques caritatives i l’assistència social, van participar de l’ambient immaculista durant els segles XVI i XVII.

El 1618, Felip III va demanar al papa que definís el dogma de la Immaculada. Paule V va respondre amb una declaració de que la Mare de Déu va ser concebuda sense pecat original. Pocs anys després, el 1644, Espanya va iniciar la celebració del patronatge de la Immaculada Concepció, encara que la seva proclamació oficial la faria Climent XIII atenent la petició de les Corts generals de Carles III (Butlla Quantum Ornamenti, de 25 de desembre de 1760).

Després de la declaració del dogma de la Immaculada Concepció, Pius IX va dedicar a Espanya la columna de la Immaculada Concepció a la plaça d’Espanya de Roma, el 8 de setembre de 1857. Era un homenatge al paper dels teòlegs, missioners, poetes, pintors, reis i al poble espanyol a la seva devoció. El monument consisteix en una antiga columna romana, de marbre de Corint, trobada al Monestir de Santa Maria de la Immaculada Concepció, al Camp de Mart, coronada per una estàtua de bronze de la Immaculada. La seva base està decorada amb estàtues de Moisès, David, Isaïes i Ezequiel -els profetes que van contribuir a la configuració del dogma- i baix relleus de l’Anunciació, el somni de Josep, la Coronació de Maria i la definició del dogma de la Immaculada Concepció.

    La Columna de la Immaculada Concepció, inaugurada a Roma por Pius IX a l’embaixada espanyola, el 8 de setembre de 1857.

La creença i estimació dels espanyols a la Immaculada Concepció de Maria continua manifestant-se en el seu culte i gran veneració popular. Per això, el papa Joan Pau II va poder exclamar en la seva vista a Saragossa, el 6 de desembre de 1983: “L’amor Marià ha estat en la vostra història ferment de catolicitat; i ha impulsat a la gent d’Espanya a una devoció ferma i la defensa intrèpida de la grandesa de Maria, sobretot en la seva Immaculada Concepció”.

2.3. La devoció de Lleida a la Immaculada

La ciutat de Lleida també té una llarga tradició mariana, documentada especialment des dels darrers segles de l’Edat Mitjana. És molt probable que durant la dominació musulmana hi hagués una Germandat sota l’advocació de Santa Maria que hauria ajudat als cristians a mantenir-se ferms en la fe. Aquesta era l’advocació de la primitiva catedral restaurada el 1177, consagrada a Santa Maria l’Antiga.

El 1203 es va posar la primera pedra de la Seu Vella, consagrada també com a monument permanent a la Mare de Déu. Així ho mostra la magnífica portada de l’Avemaria, o de l’Anunciata que va fer construir el bisbe Gombald de Camporrells (1215). Amb el temps la devoció es decantaria cap al misteri de la seva Concepció Immaculada, la prerrogativa més gloriosa de Maria Santíssima. El seu gran impulsor a Lleida va ser el bisbe Ferrer Colom, que va dedicar una capella a la Santificació o Concepció de la Santíssima Verge poc després de la seva consagració, el 1335.

La Seu Vella de Lleida, dedicada a Santa Maria l’Antiga. Porta de l’Avemaria o de l’Anunciata, també dita de les Núvies, al transsepte. Al costat, la capella de la Concepció o dels Colom.

Era natural que els llibres litúrgics de l’Església de Lleida celebressin aquest gloriós misteri marià. En un Breviari Ilerdenc del segle XIV, tot i que no figura la Immaculada entre les festes dedicades a la Mare de Déu, a l’ofici de la Beata Virgine dels dissabtes se l’esmenta com a “Paloma Immaculada” i “Tota Immaculada, perquè en res va ser tacada”. Al Breviari de Roda (Breviarium secundum consuetudinem ecclesie Ilerdensis), també del segle XIV, segurament còpia d’un altre més antic, ja consta el 8 de desembre com a festivitat de la Concepció de la Mare de Déu, però amb l’ofici de la seva Nativitat.

Un cop construïda la capella de la Concepció a la Seu Vella, el bisbe Miquel Despuig, gran devot també d’aquest misteri, va establir el 1556 la processó de la Concepció, que en molts documents públics es diu clarament “Immaculada”. Mesos després, el 24 de maig de 1557, la Paeria, en nom de la ciutat, va fer el vot de sumar-se a aquesta processó.

La Lleida medieval era seu de la primera universitat de la Corona d’Aragó. L’Estudi General, que tenia en la protecció de la Mare de Déu un dels seus pilars fonamentals, va exercir una notable influència en la progressiva implantació del misteri de la Puríssima. Sens dubte, la presència de la comunitat franciscana, gran defensora de les tesis immaculistes, va contribuir-hi notablement. El mateix bisbe Despuig hi va crear, el 1559, el Col·legi de la Concepció -el nou-, de clara significació social doncs tenia la missió d’educar dotze estudiants pobres.

Unint-se a l’anhel unànime del poble espanyol, Lleida també va sol·licitar al Papa, el 1618, la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció i va posar la ciutat sota la seva protecció. El dogma encara es faria esperar, però la declaració de Paule V es va celebrar a Lleida amb tres dies de festa gran. A més, el Cabildo va afavorir les obres de restauració i realització d’imatges de la Concepció. També la Paeria va encarregar el 1622 una imatge de plata de la Puríssima, amb peanya i un pal·li blanc amb l’escut de Lleida, per treure-la en processó.

Militaritzada la Seu Vella des de l’any 1707, la nova Catedral consagrada el 1781, també a la Mare de Déu, ja incloïa una capella dedicada a la Immaculada amb una talla de l’escultor Juan Adam. Amb el saqueig de la ciutat per les tropes franceses (1810), van desaparèixer, entre moltes altres moltes obres de valor, les antigues imatges de la Immaculada. La processó va anar perdent la seva antiga esplendor i la presidia una nova imatge de la Immaculada amb la seva peanya, de fusta.

D’altra banda, Lleida comptava des del segle XII amb una institució caritativa sota l’advocació de la Mare de Déu: la Pia Almoina o Almoina de Santa Maria de la Seu Vella. L’hospital municipal de Lleida també es va dedicar a la Mare de Déu: era l’Hospital de Santa Maria, fundat a mitjans del segle XV. Allí s’hi van establir el 1792 les Filles de la Caritat per a l’atenció als malalts; era la primera fundació espanyola de l’orde dedicada, a més, a la propagació de la devoció a la Immaculada de la Medalla Miraculosa, després de l’aparició de la Mare de Déu a la novícia sor Catalina Labouré el 27 de novembre de el 1830.

 Interior de la capella de la Concepció, fundada pel bisbe Ferrer Colom (s.XIV) a la Seu Vella (esquerra). La Catedral nova, també dedicada a la Mare de Déu, situada al davant de l’antic Hospital de Santa Maria. (dreta).

 La proclamació del dogma de la Immaculada Concepció de Maria pel papa Pius IX es va celebrar a Lleida solemnement, amb un tridu i altres cultes d’acció de gràcies a la Catedral, els dies 18, 19 i 20 de febrer de 1855, un mes i mig després de la publicació de la Butlla que el definia. L’informe del llavors bisbe de Lleida, Josep Domènech Costa, en resposta a l’Encíclica Ubi primum (Pío IX, 1849) manifestant l’intens sentiment marià de la gent de la ciutat, s’expressava amb aquesta celebració joiosa.

Esquerra: Declaració del Dogma de la Immaculada Concepció per Pius IX. Pintura de la naia de l’Acadèmia Mariana, institució fundada pel sacerdot Josep Maria Escolà, el 12 d’octubre de 1862, com a monument perenne a la Immaculada Concepció. Dreta: El fundador i els cofundadors en un vitrall de l’Oratori de la Verge Blanca de l’Acadèmia.

Aquest fet va ser decisiu perquè el sacerdot Josep Maria Escolà, autor del Breviarum Marianum (1858), decidís fundar l’Acadèmia Mariana com un monument permanent a la Immaculada Concepció, amb la col·laboració de dos prohoms i pietosos lletrats lleidatans, Lluís Roca Florejachs i Josep Mensa Font . La seva finalitat era honorar la Santíssima Verge i difondre el coneixement de les seves excel·lències i glòries, preferentment per mitjà de la Literatura i les Belles Arts. El mateix Pius IX, el Papa de la Immaculada, va beneir personalment aquesta institució.

La Paeria també donà mostres d’aquesta devoció mariana sumant-se a la petició del patronat de la Immaculada Concepció, sota el títol de “Mare de Déu de l’Acadèmia” per a Lleida. La seva proclamació pel papa Pius XII, el 5 gener 1946, colpiria l’anhel de la ciutat.

Oratori de la Verge Blanca de l’Acadèmia, lloc de culte de la Patrona de Lleida a l’Acadèmia Mariana.

3. La Immaculada Jove, d’Isabel Guerra: un missatge d’Esperança

   Tot i que Isabel Guerra no es prodiga en la representació de temes religiosos, és autora de dos quadres de la Immaculada Concepció de Maria que obeeixen a encàrrecs de la Conferència Episcopal Espanyola: la Immaculada de l’Almudena (2005) i la Immaculada Jove (2015). Amb la seva realització la monja pintora ens ha llegat una magnífica versió contemporània d’aquesta iconografia mariana tan popular.

3.1. Iconografia de la Immaculada Concepció

   La Immaculada Concepció ha estat representada tradicionalment de dues maneres completament diferents: en primer lloc, simbòlica o al·lusivament, mitjançant l’Abraçada d’Anna i Joaquim davant la Porta Daurada; més tard, en la forma de la núvia del Càntic dels Càntics, o de la dona embolcallada pel sol amb la lluna sota els peus, de l’Apocalipsi.

   A l’església oriental i en la primera versió de l’art d’Occident, la concepció de la Mare de Déu lliure del pecat original està associada a un altre fet miraculós del qual són protagonistes els seus pares, Santa Anna i Sant Joaquim. Passats vint anys de matrimoni, la parella no tenia fills i van concebre a Maria sota la protecció de Déu a la Porta Daurada de Jerusalem. Aquest tema s’inspira en una escena dels evangelis apòcrifs, especialment al Protoevangeli de Jaume.

   Cap a finals de l’Edat Mitjana va aparèixer una representació nova del tema inspirada en l’Antic i el Nou Testament. La Verge Immaculada, escollida per Déu per a l’obra de la Redempció i enviada des del cel, davalla a la terra. Dempeus damunt la lluna, coronada d’estrelles, estén els braços o uneix les mans sobre el pit. Per distingir-la de la Verge ascendent de l’Assumpció, se la representa amb els ulls mirant a la terra i envoltada pels símbols de les seves Lletanies, que són el seu escut d’armes (Arma Virginis).

   La representació de la Immaculada també s’identifica amb la Sulamita, la núvia del Càntic dels Càntics (Tota pulchra es, Maria, et macula originalis non est in te. “Ets tota bellesa, Maria i el pecat original no està en a tu.”) amb les metàfores bíbliques sembrades al seu voltant. Aquests símbols es van popularitzar amb les lletanies de la Mare de Déu de Loreto (Lletanies Lauretanes) quina forma actual data de 1576: el sol, la lluna, l’estrella de la mar, el jardí tancat, la font, el pou d’aigua viva, el cedre del Líban, l’olivera, el lliri, la rosa, el mirall sense taca, la Torre de David, la Ciutat de Déu, la porta del cel… Són símbols de la seva puresa virginal.

  

 Abraçada a la Porta Daurada (Giotto, 1304-06) (esquerra). Immaculada Concepció (Vicent Macip, 1531-1535) (dreta).

   Els altres atributs de la Immaculada Concepció s’inspiren en l’Apocalipsi: “Va aparèixer al cel un gran senyal: una dona vestida del sol, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles.” (Amicta sole , lluna sub pedibus, in capite corona stellarum duodecim. Ap 12).

   Aquest tema va aparèixer per primera vegada en la iconografia de l’art cristià a principis del segle XVI i va anar evolucionant a França i la pintura italiana del Renaixement, on la Immaculada Concepció es presenta com la contrapartida i la redempció del pecat original: la gràcia de Maria redimeixi la taca d’Eva.

   Però és l’art barroc del segle XVII el que crea el model definitiu de la Immaculada Concepció. Lliure de tots els símbols de les Lletanies i envoltada només pels àngels, la Verge està suspesa en el cel sobre una lluna creixent, que simbolitza la superioritat de Maria, i està coronada amb les dotze estrelles. La Verge simbolitza l’Església i la corona dels dotze apòstols. De vegades apareix la terra i la serp, símbols del pecat original que la Verge no va patir. Ocasionalment la iconografia es completa amb querubins que porten els atributs marians: els lliris com a símbol de puresa, les roses d’amor, la branca d’olivera com a símbol de pau i el palmell representant el martiri.

   En alguns tractats (“Art de la pintura” de Francisco Pacheco, 1649) es requereix representar la Verge “a la flor de la seva edat, de dotze a tretze anys, nena bellíssima… nas i boca perfectíssima i galtes rosades, els bellíssims cabells estesos, de color d’or”.

    

 Immaculada Concepció: Zurbarán, 1661 (dreta); B. Murillo, (1660-65) (centre) i M. Murillo (1897) (esquerra). Aquesta darrera és la imatge de Maria Immaculada, advocació a la que es va dedicar l’Acadèmia Mariana, que presideix el Paranimf; l’actual és una rèplica de l’original feta per Miquel Cortada.

3.2. La Immaculada de l’Almudena

   Quan la Conferència Episcopal va encarregar-me la realització d’una Immaculada com a quadre commemoratiu del 150 aniversari de la Proclamació del Dogma de la Immaculada Concepció, em vaig encarar a un dels reptes més importants de la meva vida artística i, potser, el més difícil. Però també em semblava tot un privilegi ja que el meu quadre hauria de formar part d’una gran exposició dedicada a la Verge Immaculada a la Catedral de l’Almudena de Madrid, juntament amb Immaculades de Murillo, el Greco, Zurbarán, Alonso Cano…, que tenen la força de continuar parlant als homes i dones d’avui de les meravelles que Déu ha obrat en Maria.

   Vaig començar a introduir-me en el tema contemplant les Immaculades més importants de la Història de la Pintura, fonamentalment espanyola. Les obres dels grans mestres que, amb el llenguatge iconogràfic de la seva època, s’han convertit en clàssiques perquè superen de forma senyera el pas del temps. De seguida vaig tenir clar que jo no havia de seguir les seves petjades ingènuament. Vaig plantejar-me fonamentalment com parlar al món d’avui de la Mare Immaculada, de la Dona pura preservada pel Creador de tota taca per ser Bellesa infinita . Havia de fer una obra figurativa de lectura fàcil i ràpida, una imatge que resistís la mirada entesa i despertés la veneració a Maria Immaculada, que elevés a una destinació de glòria i d’eternitat aspirant als béns celestials… Una imatge que convidés a pregar i que fos, a la vegada, una proposta iconogràfica del dogma per al tercer mil·lenni.

   Procurant acostar el misteri al sentir dels fidels d’avui, vaig decidir utilitzar únicament els símbols imprescindibles per a una representació de la Immaculada: la dona banyada pel sol, amb la lluna sota els peus, l’estrella i un esguard absort en la Realitat transcendent. La figura de la Immaculada està inspirada en una jove d’uns quinze anys, amb la qual els joves d’avui puguin identificar-se i tenir-la com a model. Va vestida amb túnica blanca i ens lliura el Sol que neix i ve a nosaltres quan la nit al terme de la seva carrera i tot resta en un profund silenci. L’estrella, situada en la transició tonal del fons, simbolitza Maria com “estel del matí” -esperanza del dia definitiu- i “estel del mar” -orientadora al port segur-. Al fons, el color blau va evolucionant des d’un celatge davallant per convertir-se en profunditat del mar i, finalment, en nit. D’aquesta nit sorgeix el pedestal d’una lluna estèticament informal, amb les puntes cap amunt.

   M’he permès alguna llicència com el mantell, que ja no és blau, sinó de diversos colors llampants en zones on no distreuen la importància de la figura. També hi ha una abstracció al·legòrica de la llinda de la “Porta del cel” al lateral dret, perquè la imatge atansés la transcendència a la nostra vida quotidiana, i la vida de Maria a la seva llar de Natzaret, humil i senzill, ple de bellesa, gràcia i fortalesa i valors de l’esperit arribés a les nostres vides.

Esquerra: Immaculada, d’Isabel Guerra (2005). Oli sobre llenç (2 x1,20 m.). Catedral de Santa María la real de la Almudena. Madrid. Dreta: Immaculada Jove (2015). Pintura digital (1,95  x 1,10m) CEE, Pastoral de Joves. Madrid.

3.3. La Immaculada Jove

   L’any passat la Conferència Episcopal em va encarregar un quadre per a la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia, i es va presentar a la Trobada Europea de Joves, que va tenir lloc del 5 al 9 d’agost de 2015 a Àvila.

   La Immaculada Jove és una nova versió, moderna i juvenil, de la Immaculada Concepció, actualitzada amb tots els seus símbols però aquesta vegada realitzada amb tècnica digital. La figura està inspirada en una jove, gairebé adolescent, amb una mirada neta i de gran transcendència. Vesteix una túnica blanca sota una capa blava. Té una mitja lluna creixent sota els peus i està coronada amb dotze estrelles representades de manera informal, molt estilitzades.

   El fons del quadre està molt texturat, amb colors diversos. A la part superior domina la llum solar que irradia directament sobre el cap de la Immaculada formant una aurèola de santedat al voltant de la qual les estrelles formen com una màndorla que emmarca la seva figura fins als malucs. A la part inferior domina el color blau que irradia del mantell de la Immaculada, deixant veure un paisatge terrenal amb diverses construccions, una de les quals és el Monestir de Santa Lucía, el lloc on s’ha concebut aquesta obra. Sobre una lluna en quart creixent molt estilitzada s’aixeca, com suspesa, la Immaculada baixada del cel, on encara hi té posada la seva mirada.

   Com en totes les meves pintures, amb la Immaculada Jove vull donar un missatge de llum per transmetre que la nostra vida és molt més del que veiem, i que també Déu hi és present en tot el que veiem. L’art ens interpel·la i toca l’esperit, ens fa descobrir que tenim ànima i aquest descobriment ens acosta a Déu. Amb la Immaculada Jove he procurat que els joves vegin en Maria Immaculada un model per a la joventut i puguin tenir-la com a companya en la vida com a mare, germana, com a jove… i intercessora a través del seu Fill Jesucrist.

   La Immaculada Jove ens eleva, ens convida a mirar la nostra vida amb l’esperança de la fe. Seria meravellós que els joves la descobrissin i la imitessin. Actualment ella va al seu encontre recorrent totes les diòcesis espanyoles. Els dies 1 i 2 d’octubre visitarà els joves de Lleida i després del Certamen Marià que l’Acadèmia Mariana ha convocat en el seu honor seguirà sent l’emblema de la joventut espanyola des de la seva capella de la seu de la CEE.

    Que Maria Immaculada intercedeixi pels nostres joves de Lleida al seu Fill Jesucrist!

Oración de la Inmaculada Joven

María Inmaculada, Madre joven y madre de la juventud.
Acoge las oraciones de todos los jóvenes que nos ponemos ante ti.
Acoge nuestras dudas, acoge nuestras dificultades, acoge nuestra fe.
Somos la esperanza en el presente de la Iglesia,
Somos el rostro que tiene que hacer visible la misericordia de Dios en nuestro mundo.
Si tú nos acompañas no caminaremos nunca solos.
Gracias madre. Amén. 

Isabel Guerra

 

FONTS D’INFORMACIÓ 

• Altisent, Juan B. Pbro.: Lérida y la Inmaculada.- Imprenta Mariana. Lérida (1931)
• Bitácora de Artes Visuales: Isabel Guerra, pintora de la luz. Biobrafía y entrevista. http://elartedelconocimiento.blogspot.com/2009/07isabel-guerra-la-pintora-d-la-luz.html (enero,2011)
• Campoy, A.M.: Isabel Guerra, pintora.– Ed. Galería Sokoa, Madrid (1991)
• Cubas, Mª Teresa: Isabel Guerra, la belleza de la luz.– Revista ESFINGE nº 36 (junio, 2003)
• Exposición Isabel Guerra 2015. Pintura, dibujo y fotografía. Ibercaja Obra Social, Madrid y Zaragoza (2015)
• García, M. i Otero, F.: Inmaculada digital de la monja pintora.- http://www.larazon.es/religion
• Isabel Guerra: Catalogo Exposición de Oleos y Dibujos.- Ed. Galeria Sokoa, Madrid (1999)
• Isabel Guerra: Catalogo Exposición de Oleos y Dibujos.- Ed. Galeria Sokoa, Madrid (2004)
• Isabel Guerra.- Entrevista al Monestir de Santa Llúcia el 16 de febrer de 2016.

 ISABEL GUERRA Y LA IMMACULADA JOVE (1ª part)