Les festes de la Verge Blanca han engalanat el retorn de la Mare de Déu del Jardí a l’Acadèmia Mariana. El primer diumenge d’octubre al matí, coincidint amb el dia del Certamen Marià, després de la celebració de l’Eucaristia a l’Oratori de la Verge Blanca de l’Acadèmia, s’ha fet l’acte d’inauguració de la restauració d’aquesta talla de pedra policromada que recorda els orígens de la institució.
El Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez Valls s’ha referit a l’origen monacal de la imatge que fa suposar que ja hauria estat beneïda en el seu moment, i ha agraït la subvenció de la Diputació Provincial de Lleida que ha permès la seva restauració. El senyor Paco Cerdà, com a diputat de l’ens provincial, ha expressat la seva satisfacció per haver pogut contribuir a fer-ho possible. Mossèn Jesús Tarragona ha concretat les circumstàncies de la recuperació inicial de la imatge durant la construcció del Palau de Maria. Estava soterrada pel fet que ja no es venerava, però Mn. Josep Maria Escolà, va voler-la dignificar ubicant-la al jardí de la seu de la institució que havia fundat per honorar Maria. A continuació, el doctor Joan Viñas, director de l’Acadèmia Mariana, s’ha referit a l’interès de la Junta de l’Acadèmia Mariana a procurar el restabliment de la imatge. Ha tancat els parlaments el restaurador del CRBMC, senyor Aleix Barberà, que s’ha referit a la intervenció que ha permès millorar notablement la talla i permetent alhora un estudi més acurat que avala la seva categoria artística.
Situada en una fornícula d’un angle del vestíbul de l’Acadèmia Mariana el cost de la instal·lació s’ha fet amb donatius aportats a l’Acadèmia Mariana a través del senyor Josep Maria Tarragona, a qui agraïm també la seva desinteressada col·laboració. Originària del primer convent mercedari de Lleida fins a la seva destrucció el segle XVII, la Mare de Déu del Jardí entra avui en diàleg amb l’Acadèmia Mariana erigida en el mateix emplaçament al segle XIX i restaurada i rehabilitada des del 2006. El valor històric i artístic conflueixen en aquesta talla singular. Les seves cicatrius mostren les vicissituds que ha patit, però no amaguen la seva dolcesa.
A les nombroses persones congregades al vestíbul de l’Acadèmia Mariana per assistir a l’acte d’inauguració se’ls ha lliurat un targetó editat a la Impremta de la Diputació on s’explica breument el valor artístic i la història de la Mare de Déu del Jardí, així com el perquè del seu nom. Tot seguit ho transcrivim:
La Mare de Déu amb el Nen és una magnífica talla en pedra policromada del segle XIV. Segons A. Velasco (2009) (1) és obra del cercle del Mestre d’Anglesola, del primer gòtic català amb ascendència francesa. És originària del desaparegut monestir de Santa Eulàlia, el primer cenobi mercedari de Lleida fundat per sant Pere Nolasc vers l’any 1225. Es va trobar en les obres de fonamentació de l’edifici de l’Acadèmia Mariana el 1869.
Situada a la glorieta del jardí del Palau de Maria, prengué el nom de “Mare de Déu del Jardí”. El 1924 es va traslladar al primer descans de l’escala imperial i els anys seixanta al Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal.
De 136 cm d’alçada, representa la Mare de Déu dempeus que sosté al braç esquerre el Nen Jesús amb un ocell a la mà. Ambdues figures van abillades amb indumentària de l’època amb petits detalls i plecs que els hi atorguen un lleuger ritme. Les restes de policromia, especialment el daurat dels cabells i el blau del mantell avalen la categoria de la talla.
La restauració efectuada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, gràcies a la subvenció de la Diputació de Lleida, ha permès a l’Acadèmia Mariana recuperar aquesta valuosa imatge relacionada amb els orígens de la institució.
La reinstal·lació de la Mare de Déu del Jardí al vestíbul de l’Acadèmia Mariana coincideix providencialment amb la celebració del Certamen Marià dedicat a la Mare de Déu de la Mercè, en els 800 anys de la fundació de l’Orde Mercedària. El seu retorn a l’emplaçament original fa visible la devoció a la Mare del cel.
“Qui ha donat a Maria el seu cor, ni vol, ni sap ni pot negar-li res.” (Annals de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana, 1924)
(1) VELASCO GONZÀLEZ, Alberto. «Els apòstols de la desapareguda portalada gòtica de Santa Maria de Tàrrega». Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, 23 (2009), p. 228-247. Prèviament l’escultura s’havia reproduït a MILLÁN RUBIO, Joaquín. El convento de la Merced de Lérida. 780 años de solidaridad. Reus: Instituto Histórico Padre Faustino Gazulla, 2005, p. 80.
- Tarjetó de la inauguració de la restauració i reinstal·lació de la Mare de Déu del Jardí a l’Acadèmia Mariana
- Restauració de la Mare de Déu del Jardí amb la col·laboració de la Diputació de Lleida
- La Mare de Déu del Jardí restaurada retorna a l’Acadèmia Mariana
- Certamen Marià en honor a la Mare de Déu de la Mercè
