Desenes de nenes i joves que porten el nom Blau o Maria del Blau, van aplegar-se la tarda del 2 de febrer, festa de la Presentació de Jesús al Temple (La Candelera) a la Catedral de Lleida, als peus de la imatge de la seva patrona la Mare de Déu del Blau, convocades per BlausLleida per tal de celebrar la seva festa.
El bisbe Salvador Giménez, acompanyat pel canonge emèrit Mn. Jesús Tarragona, va presidir l’Eucaristia, precedida de la tradicional benedicció de Candeles. En la seva homilia el bisbe Salvador va felicitar les Blaus: ”Enhorabona per aquest nom tant bonic i lleidatà. Que la Mare de Déu ens protegeixi a tots”. Finalitzada la celebració, tingué lloc l’ofrena de llum i flors a la Mare de Déu del Blau, protagonitzada per les blaus, que acompanyades per pares i familiars, van omplir les escales de l’altar major.
En la diada d’enguany, una de les més participatives que es recorden, van ser-hi presents mig centenar de famílies amb nenes o noies que es diuen Blau, la majoria de la ciutat de Lleida però també hi havia Blaus procedents de pobles de les nostres comarques com Térmens, Montoliu, Vilanova de la Barca, Camarasa o Alguaire i d’altres indrets com Rocafort, Montblanc, Ribes, Barcelona i fins i tot Girona, amb una Blau de mare gironina i pare lleidatà. La Blau més petita era enguany Blau Capdevila de Lleida, amb solament quatre mesos de vida. Tanmateix al coincidir la festa en dissabte, va fer possible que durant tota la jornada, moltes blaus anessin a la catedral a visitar i venerar la seva Patrona.
Mentre les blaus feien l’ofrena, el Petit Cor de la Catedral de Lleida cantà el Goigs en Lloança de la Mare de Déu del Blau:
“Puig de la ciutat i l’horta
el nom de Mare us escau;
sigueu-nos del Cel la porta,
oh clement Verge del Blau…”
La ja clàssica foto de família a les escales del presbiteri de totes les blaus acaronades per la seva Patrona, va posar punt i final a la festa de les Blaus que tingué com a colofó una berenar amb coca i xocolata a l’atri de la Catedral.
L’Associació Blaus Lleida, va néixer l’any 2010, després de la celebració de la Iª Trobada de Blaus celebrada a la Seu Vella de Lleida. Segons explica el seu coordinador Josep M. Pujol, té com a finalitat difondre la història, la llegenda i tot allò que representa la Mare de Déu del Blau com a patrimoni històric, cultural i religiós, així com promoure el nom de Blau, fomentar la seva advocació i la figura de Maria, vetllant alhora per la celebració de la seva festa el 2 de febrer. Tanmateix pretén aplegar a totes aquelles nenes i noies que porten el nom d’aquesta singular advocació lleidatana: “ Ja en tenim 160 inscrites i ja veieu que la festa cada any va a més”.
Testimoni ho són alguns comentaris recollits entre els familiars de les Blaus aplegades enguany a la Catedral, com el d’una jove padrina: “Hem de Barcelona per poder visitar la MdD del Blau. Hem passat tot el dia a Lleida i ara és un goig participar i sentir el nom de Blau per tota la Catedral”. O bé el d’una mare del Garraf: “Vam sentir el nom de Blau a la platja estan embarassada, va agradar-me tant que la nostra segona filla s’ho diu. Per això hem vingut a la festa i no és la primera vegada”.
LA LLEGENDA DEL BLAU
L’Advocació de la Mare de Déu del Blau, una imatge de pedra policromada tallada per l’escultor Jordi Safont el 1447, té el seu origen en una antiga llegenda que explica com el canonges de la Catedral de Lleida van encomanar una imatge de la Mare de Déu, per ser col·locada en la Porta dels Apòstols de la Seu Vella. Els temps apremiava i l’escultor, a fi de tenir-la enllestida en el termini fixat, féu treballar el seu aprenent en l’execució, esculpint aquest una formosa cara de la Verge. El mestre, al contemplar-la no pogué contenir la seva enveja i irritat va llençar el martell damunt el rostre de la Mare de Déu amb el desig de malmetre-la, però no aconseguí el seu propòsit. La imatge restà ben sencera i en l’indret del front on va rebatre l’eina, va aflorar una senyal, com si hagués picat en carn via: el Blau, que segon sembla llueix la Verge en el seu front. D’aquí el nom de Mare de Déu del Blau.
Jordi Curcó
