He tingut l’oportunitat de poder acompanyar, durant diversos anys, diferents grups de professors i alumnes francesos de cicles formatius agrícoles que realitzaven una visita d’estudis a Lleida. Enmig de visites professionals, demanaven fer una volta de descoberta de la ciutat: Seu Vella, Paeria, Antic Hospital de Santa Maria, Museu, l’assaig a l’estatge social dels Castellers… i cada any volen repetir la visita a la catedral. Per fer un descans? No, per escoltar la llegenda del Blau: “Una tradició oral que marca singularitat, i que ha passat de pares a fills”, remarcava sempre, en finalitzar, un dels professors.
Aquesta anècdota, em fa reflexionar sobre el valor i la importància de “les coses de casa”. Dels bocins de la nostra història.
Aquest dos de febrer, no hi haurà la remor d’altres anys, ni la llum pròpia de la diada -la Candelera-, a les naus de la catedral nova de Lleida. Cada tarda, des de fa dotze anys, una bona colla de Blaus es reuneixen per celebrar la festivitat de la MdD del Blau. Enguany, no hi haurà la solemne missa ni l’ofrena de llum i flors, ni tampoc podrem recordar mossèn Jesús Tarragona, qui vivia amb molta il·lusió tot saludant amb goig les Blaus que allí s’atansaven.
Totes les edicions han comptat amb nombrosa participació motivada i viscuda amb diferents sentiments, amplis i respectables: saludar la verge, fer una pregària,, encendre una espelma, donar gràcies o sentir-se cridats a participar o escoltar els goigs…
BlausLleida, intenta assenyalar aquesta diada en el calendari i que la festa sigui transversal que ajudi a endreçar, reconèixer i promoure el patrimoni, la identitat i posar en valor material i immaterial tot el que envolta la llegenda del Blau. Una petita petjada de cultura, de fe, d’història i d’identitat o de singularitat.
En les anterior diades sempre hem viscut l’emoció de qui explica i indica assenyalant amb el dit, “mira el front, mira el blau”. La llegenda ens situa en un fet quasi màgic o diví. Una escultura humanitzada, ha rebut un cop de martell, fruit de la ira d’un mestre picapedrer que s’ha vist superat pel seu deixeble. El relat continua i diu “Al rostre de la imatge va aflorar un senyal, com si hagués picat en carn viva”. No és una iconografia freqüent.
Altres posaran l’atenció en el valor artístic i històric de la marededeu. La finalitat per la que fou creada, les vicessicituts que la mouen de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella -indret obert a les inclemències i estacionalitats de la climatologia lleidatana -,fins a l’interior de la Catedral Nova, un espai tancat, recollida en el silenci, la llum artificial, la liturgia, en definitiva, un espai de culte.
Hi ha dates que ens han de servir d’excusa per permetre’ns redescobrir i fer nostres espais com la Catedral Nova. Fer una passejada pel carrer Major, per l’eix comercial i poder entrar a la Seu lleidatana, escoltar el seu silenci i aturar-se uns minuts per reprendre l’activitat del dia a dia. Tota una experiència. Fes-ne un tastet.
Bona diada i per molts anys Blau o Maria del Blau. Ens retrobem l’any vinent.
Josep M. Pujol
