Entre les obres del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal que es traslladen a Barbastre, abans de que es pronunciï el tribunal d’apel·lació sobre la sentència del jutge aragonès, hi ha la imatge de la Mare de Déu de Saidí que estava exposada en els darrers anys a l’església de Sant Llorenç i era venerada per un bon nombre de lleidatans i lleidatanes, alguns d’ells i elles que viuen a Lleida provinents de l’Aragó. Ara se’ls priva de poder fer-ho.
Tot aquest enrenou a Lleida s’anomena espoli cultural, doncs, sense ser experts, sols cal veure i llegir els contractes de compra del Bisbe Messeguer per comprovar que el bisbat de Lleida n’és el propietari.
Sap greu que, per interessos personals i polítics, s’hagin aprofitat aquestes obres per infringir “un càstig” immisericorde a Lleida. I més greu sap que capellans i bisbes aragonesos hagin dirigit aquest espoli oblidant el missatge de Jesús, l’Evangeli, que es suposa que ells han de predicar i viure.
Amb l’Evangeli a la mà, les obres d’art no son més que això, obres d’art, que en una època foren molt importants per la catequesis o explicació dels Evangelis, i que al segle XX i XXI tenen un valor artístic històric i també econòmic.
El fet contradictori al missatge de Jesús és que molts dirigents de l’Aragó –polítics, capellans i bisbes‒ hagin volgut provocar un enfrontament entre dos comunitats germanes, que durant molts segles han pertangut a la mateixa diòcesis, i no hagin valorat, més aviat hagin menyspreat, el fet que un bisbe, d’ells i nostre, el bisbe Messeguer, home culte, evités que moltes obres d’art hagessin esta venudes a particulars; fossin salvades de la foguera per escalfar-se a l’hivern els capellans de pobles de l’Aragó algunes de les obres i també, que hagués comprat als capellans ‒ajudant-los així a la seva subsistència– obres que les estaven malmetent en les seves parròquies, ja que no les valoraven. Sorprèn veure, per exemple, una d’elles a la que li van obrir una porteta al mig convertint-la en paret d’un confessionari.
Si el bisbe Messeguer no hagués valorat aquestes obres avui no hi hauria problema, ja no existirien. Ell va crear un incipient museu diocesà al seminari, obligant als seminaristes a estudiar, a més de teologia, cultura per tal de no repetir el que ell es va trobar, tal com queda recollit en el diari de les seves visites pastorals als pobles de la diòcesis. Desprès Lleida les ha mimat i restaurat. Els darrers bisbes de Lleida no han fet i fan altra cosa que seguir les petjades d’aquest gran bisbe.
Sap greu que Lleida hagi estat tan perjudicada amb l’escissió de la diòcesis per fer créixer la de Barbastre. L’Església, com diu Sant Ambrosi, és santa i pecadora alhora ‒ell la va anomenar “casta meretriu”‒ i hagi sucumbit als grups de pressió poderosos del moment, oblidant que l’estructura està al servei de les persones i no al revés.. El bisbe Salvador, tot recolzant la permanència de les obres en el museu de Lleida, ha volgut sempre complir les normes i atendre el sentit pastoral de la comunitat eclesial de Jesús a Lleida.
Preguem perquè la Verge Maria, Mare de Jesús, ens ajudi a ser més humils i que fem cas de l’Esperit Sant, que habita en tots nosaltres, com ella va fer i ens va ensenyar amb la seva vida, acollint a Jesús en el seu cant “Magníficat”, on dona gràcies a Déu per haver-se fixat en la seva petitesa.
Ramon M. Reig Massana. President Hospitalitat de Lourdes de Lleida
Josep Estruch Bascompte. President Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Lleida
Joan Viñas Salas. Director Acadèmia Mariana de Lleida
