En una nit
blava i gèlida,
beu glops de fosca
la lluna plena.
L’acompanyen els estels,
sinònim de somnis,
esperances, il·lusions
i de fars de llum divina.
El fred glaça
la solitud dels carrers,
els llençols, els insomnis
i fins i tot,
la memòria de les pedres.
En una nit blava i gèlida,
com un sol, llueix la palla,
que mentre Maria descansa,
abriga i abraça al dolç Infantó.
M. Assumpció Cornadó Lladó