El Certamen Literari Marià que convoca l’Acadèmia Mariana enguany està dedicat a la Mare de Déu de les Sogues, patrona de Bellvís i de la Plana d’Urgell. Aquesta devoció és molt antiga i està molt arrelada a les poblacions que ara formen una de les comarques més joves de Catalunya. La creació el 1988 de la comarca del Pla d’Urgell aglutinava sota la nova identitat territorial i administrativa els setze municipis de l’àrea de regadiu del Canal d’Urgell. Les terres més planes de l’històric Urgell, àrides amb punts d’aigua estancada, han evolucionat en un terreny verd i frondós. L’antic Mascançà que incloïa part de la Noguera, l’Urgell. les Garrigues i el Segrià, ja estava cohesionat pel paisatge, la història, el treball, les tradicions i la religiositat.
Així ens ho expliquen els fets de l’aparició de la Mare de Déu a Joan Amorós, un pagès de Sidamon que portava a moldre el gra de la collita al molí de Balaguer. En el trajecte de tornada al seu poble, al fons del bassal de la font del prat de Bellvís, una intensa pluja va posar en perill la mula i el sac de farina que duia lligada. Com a resposta a la seva pregària se li aparegué la Mare de Déu donant-li solució al problema. Era el dissabte 26 d’octubre de 1190.
Uns mesos després es posava la primera pedra del santuari on es veneraria la imatge trobada. El santuari de la Mare de Déu de les Sogues està a la partida del Tossal, prop de la vila dels Arcs, agregada al municipi de Bellvís. El seu nom recorda les sogues que Amorós tallà en tres bocins per descarregar la mula caiguda i que la Mare de Déu va unir després miraculosament. Amorós i la seva dona van custodiar la santa imatge fins a la seva mort, el 1211.
Posteriorment en va tenir cura el rector de Bellvís, i des de finals del segle XVI els pares trinitaris, que van donar un gran impuls a la devoció a la Mare de Déu de les Sogues. L’exclaustració del 1835 va suposar l’abandó i l’enrunament del santuari.
La imatge ara es venera a l’església parroquial de Bellvís, dedicada a l’Assumpció de Maria. Amb ocasió del centenari de la seva construcció (1952), el cambril es va embellir i la imatge de la Mare de Déu va ser coronada El rector -actualment Mn. Josep Maria Aresté- també té cura de l’ermita del Miracle, construïda el 1528 al camí de les Sogues –de Bellvís a Balaguer, passant pels Arcs- al costat del pilaret de l’Aparició. La Cooperativa Agropecuària Verge de les Sogues va finançar la darrera restauració (1968). Als seus peus brolla la fonteta de la Mare de Déu:
Aigua rosada
rosa’m la cara
llimpia’m el cos
i salva’m l’ànima
El 1936 la imatge de la Mare de Déu va ser cremada. Les restes calcinades es conserven en una arqueta al darrere l’altar del cambril. La imatge actual és una rèplica de la que hi havia, donada generosament per la família Gassol i Puig, del Talladell el 24 d’octubre de 1939. de l’església parroquial s’inaugurà la remodelació i embelliment del cambril i es coronà la imatge de la Mare de Déu (1952).
El P. Segimón Balagué i Salvia (1922-1996) escolapi bellvisenc gran devot de la Mare de Déu de les Sogues ha estat divulgador incansable de la seva devoció. Els darrers vint anys de la seva vida els va dedicar intensament i amb gran entusiasme a promoure la recuperació del Tossal, a la vila dels Arcs. Va promoure les excavacions arqueològiques iniciades el 1977, la construcció d’un Casal en aquest emplaçament (1983) i, a la vegada, va constituir el Patronat del Casal Mare de Déu de les Sogues. Sota la presidència actual del Sr. Antonio Salvía i Falip, el patronat treballa per "conservar i millorar el Tossal de les Sogues", tal com el P. Segimon els ho va confiar.
La devoció a la Mare de Déu de les Sogues es va anar estenent per tota la comarca i estava molt vinculada a la necessitat d’aigua dels camps de conreu dels seus pobles. Quan la sequera era una amenaçava pels sembrats, es feien “festes de la treta” o “tretes” i els pobles de la plana hi anaven en romeria. S’invocava la Mare de Déu de les Sogues per sadollar la set de les terres i la set espiritual de les ànimes:
De les aigües tresorera
Déu vos volgué destinar,
per promptament remeiar
al sedent
que en Vós espera;
I, també:
Quan pateix aixut la plana
com teniu del cel la clau,
des d’aqueix mar la regau
si dignament ho demana,
a vostres plantes postrada
dolça repeteix i entona:
de l’Urgell Mare i Patrona
siau per tots advocada.
Amb el temps s’anà configurant la comarca espiritual de les Sogues (V. Serra i Boldú) amb les poblacions unides per l’aigua i la devoció. Actualment al Pla d’Urgell es continua invocant la Mare de Déu de les Sogues: a Linyola, al Poal i, molt especialment a Bellvís. Aquí la festegen el dilluns de Pasqua, el primer diumenge de maig –el Dia de les Mares- i el segon dia de la Festa Major –el 26 d’octubre, aniversari de l’aparició. El camí de les Sogues, des de Bellvís al Tossal, passant pel Miracle, s’omple de pelegrins devots que arriben de tota el Pla d’Urgell.
El regadiu ha donat una nova fesomia a la comarca, i han davallat les rogatives i les processons. Però la devoció a la Mare de Déu de les Sogues continua donat fermesa i cohesió a la realitat espiritual de la seva població. Els vents del Certamen Marià que enguany li dedica l’Acadèmia Mariana miraran d’estendre aquesta devoció com un dolç perfum al bell mig de la Plana de Lleida. Des del santuari de la Verge Blanca de l’Acadèmia, el Cor Immaculat de Maria alena l’espiritualitat que alimenta la nostra fe.
