El Tridu dedicat a la Verge Blanca de l’Acadèmia ha finalitzat amb una Eucaristia presidida pel Bisbe Salvador Giménez i concelebrada amb Mossèn Gerard Soler, Capellà de l’Oratori, i altres set preveres. Entre els assistents cal destacar la presència del director de l’Acadèmia Mariana, Dr. Joan Viñas, la tinent d’alcalde, Montse Parra, els regidors Carme Culleré i Joan Vilella, i la directora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Montse Macià. La Coral l’Estel del Cercle de Belles Arts, dirigida per Gemma Mª Naranjo i Mª Carme Papasseit al piano, ha tingut cura de l’acompanyament musical al llarg de la celebració.
El Bisbe ha explicat que havia escollit la Missa de la Mare de Déu de la Misericòrdia ‘per escoltar una paraula que parli al nostre cor i ens ajudi en les nostres comunitats on tenim la Mare de Déu propera a nosaltres’. Ha recordat que ‘Misericòrdia vol dir comprensió psicològica de l’altre’ i que ‘el gran regal de Déu a la humanitat es manifesta en la vinguda de Jesucrist, el rostre de la Misericòrdia del Pare, i en Maria, que és el rostre de la Misericòrdia del Fill’. Amb una referència a les paraules sant Pau: «tot és iniciativa de Déu» i «l’amor i la misericòrdia duren per sempre», el Bisbe ens ha animat a esmerçar sempre la misericòrdia servint els altres. ‘Ajudar l’altre és sempre un motiu de misericòrdia, de compassió.’
Precisament l’evangeli proclamat mostra la misericòrdia de Maria visitant la seva cosina Elisabet, i alegrant-se, també, del bé que li ha fet el Senyor: ‘la misericòrdia de Déu dura de generació en generació fins a nosaltres’. Tot seguit el Bisbe ha comentat els tres nivells de misericòrdia fonamentada en Crist que hem de tenir els cristians: en l’Església universal, molt units al Papa Francesc; en la nostra diòcesi, perquè les activitats que desenvolupem s’apliquin a la nostra vida cristiana; i en cadascú de nosaltres: ‘com vivim i com manifestem la misericòrdia de Déu als altres. L’estem vivint? Això és més important per la nostra vida i salvació. És un nou estil de vida. I com ho transmetem? A la família, als veïns, a tota la gent.’
El nostre pastor ha continuat amb una petició a la Verge Blanca de l’Acadèmia: ‘Avui demanem que no es perdi la identitat de la nostra patrona i siguem més misericordiosos amb els altres. Que tot el món noti que som cristians, que s’estranyin de com vivim i com estimem. Que es noti com un estil de vida amb senzillesa i amor als altres. Que es pugui dir de nosaltres com dels primers cristians: ‘«Mireu com s’estimen!»’
Finalment, el Bisbe Salvador s’ha referit a la restauració del retaule que ja havia beneït a l’inici de la celebració: ‘La benedicció del retaule ens dóna una gran alegria…’ i ha agraït a tots els que ho han fet possible i ‘que sigui per donar glòria a Déu. El nostre magnificat en la vida cristiana és la nostra constant vers els altres i la nostra alegria… Que sigui una festa que ajudi a mirar-nos i a mirar les nostres comunitats. Que la Mare de Déu beneeixi i protegeixi les nostres famílies.’
En acabar l’Eucaristia s’ha procedit als parlaments que han explicat els detalls de la restauració del retaule de l’Oratori. En primer lloc, Mossèn Gerard Soler com a promotor de l’obra realitzada amb els donatius d’institucions, empreses i fidels que han volgut quedar en l’anonimat: ‘Els seus noms figuren al Cor de plata de la Verge Blanca de l’Acadèmia’, units als que l’any 1950 van fer possible aquest cor que ara llueix la patrona de Lleida, realitzat per l’orfebre Ramon Fontanals, com a rèplica del que va desaparèixer l’any 1936. Un cor que expressa l’origen de la devoció de Lleida a la Mare de Déu de l’Acadèmia, fa cent-cinquanta anys.
A continuació ha pres la paraula el Dr. Ximo Company, Delegat del Patrimoni artístic diocesà i Director del Centre d’Art d’Època Moderna de la Universitat de Lleida (CAEM) que ha tingut cura de coordinar la restauració realitzada per la firma Art i Restauració X. Ferragut SL al llarg dels darrers tres mesos. S’ha mostrat molt agraït de la preocupació i l’entusiasme de Mossèn Soler i que la restauració s’ha fet eficaçment amb els millors dauradors, i ha agraït al Bisbe i a les institucions l’interès pel patrimoni de l’edifici de l’Acadèmia Mariana, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 2010. També ha donat gràcies a la Verge Blanca de l’Acadèmia: ‘sense el seu fiat no seríem aquí’. Finalment, s’ha referit al revestiment de pa d’or del retaule ‘com a símbol de la transcendència divina i tot ‘felicitant a les Blanques i als que han solemnitzat aquesta celebració’ ha demanat ‘que Maria ens ajudi a anar a l’estadi permanentment auri del cel.’
La Missa ha acabat amb el cant dels Goigs a la Verge Blanca de l’Acadèmia i el bes a la medalla de la Mare de Déu. En aquest moment s’han repartit un punt de llibre i una estampa com a recordatori de la commemoració del 70è aniversari de la seva proclamació com a patrona de Lleida. A continuació s’ha ofert una copa de cava al pati del claustre de l’Acadèmia Mariana.
Les Festes en honor a la Verge Blanca de l’Acadèmia han continuat amb la celebració central, el 2 d’octubre, d’una Missa solemne a la Catedral, a les 12 del migdia i, a la tarda, la celebració del Certamen Marià.
- Tridu en honor a la Verge Blanca de l’Acadèmia
- Galeria de fotos del Tridu
- Estampa retaule
- Punt de llibre Verge Blanca
- Notícia de la Paeria
- Notícia del Bisbat
- Tridu en honor a la Verge Blanca de l’Acadèmia 2015
- Més informació sobre la restauració del retaule
- Video de la restauració del retaule (2:22′)
