UN INTERESANT ITINERARI PER NOU ADVOCACIONS MARIANES DE LA CIUTAT DELLEIDA
Amb ocasió de la festa de la Mare de Déu del Blau, que Lleida celebra el 2 de febrer coincidint amb el dia de la Candelera i com a preparació a la mateixa, organitzat per l’Associació “BlausLleida” que aplega a les nenes i dones que es diuen Blau o Maria del Blau; tingué lloc un singular i novedòs acte cultural i marià.
El seu títol era ja prou evident del que s’anava a tractar: “Del Riu al Turó”. Itinerari d’advocacions marianes de Lleida. És feu la tarda del 30 de gener a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, ubicat en l’antic Hospital de Santa Maria i davant el públic que va assistir-hi, diversos ponents van anar presentat en breus intervencions, la historia i tradició de les nou advocacions marianes més populars i històriques de la ciutat de Lleida. Totes però tenien una característica comú: La seva lleidatanitat i singularitat, com advocacions úniques i arrelades en la tradició i història religiosa i popular de la capital de la Terra Ferma, amb un marcat caràcter identitari.
Els diversos ponents anaren desgranant aquestes advocacions marianes i lleidatanes alhora, amb l’ajut d’una muntatge audiovisual de cada una d’elles, realitzat per Jaume Climent i que pot ser visionat accedint a Youtube. Al finalitzar cada una de les intervencions, el Petit Cor de la Catedral de Lleida, sota la direcció del mestre de capella Mn. Joaquim Mesalles i amb l’acompanyament al piano de Lluís Climent. s’interpretaven fragments dels goigs propis de cada una de les advocacions, si en tenien, i si no era així s’interpretava un cant marià tradicional.
Així es dedicà l’acte a les dues Marededéus Trobades de Lleida: la Mare de Déu de Butsènit i la Mare de Déu de Grenyana, trobades totes dues segons les seves respectives llegendes, per un pastor. La presentació la van fer Salvador Solsona i Dolors Comes, presidents de cada una de les dues partides de l’Horta de Lleida on a banda i banda del riu Segre, hi ha les dues ermites on es veneren i on tenen lloc cada setembre els populars aplecs a l’entorn del 8 de setembre, festa de la Nativitat de la Mare de Déu i a casa nostra de les marededéus trobades.
El president de l’Associació d’Amics de la Seu Vella de Lleida Joan Ramon González, evocà la Mara de Déu dels Fillols, imatge d’alabastre d’estil gòtic (S. XIV) del taller de Bartomeu Robio. Provinent de la Porta dels Fillols de la Seu Vella, és venerada actualment en l’església de Sant Llorenç de Lleida tot i que pertany al fons del Museu de Lleida. També presentà a la Mare de Déu de l’Hospital, la imatge gòtica del 1460 atribuïda a Bertran de la Borda, amb moltes semblances i llegenda relacionada a la Mare de Déu del Blau i que fins l’any 2006 va presidir la façana principal de l’antic Hospital de Santa Maria, on es va fer l’acte i avui seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. La Mare de Déu de l’Hospital des de l’any 2012 està exposada en el Museu de Lleida, on fou trasllada una vegada restaurada per Ramon Solé.
No podia mancar en aquest itinerari la Patrona de la ciutat de Lleida, la Verge Blanca de l’Acadèmia, advocació titular de l’Acadèmia Mariana fundada el 1862 i que déu el seu origen a l’epidèmia del còlera que la ciutat patí el 1866. El matrimoni Blanca Roca i José Luís Salinas, membres de la junta directiva d’aquesta institució, en van fer la presentació, destacant la celebració del Certamen Marià que des de l’any 1863 tots els any convoca i celebra l’Acadèmia Mariana, en honor d’una advocació de Maria convidada i que te lloc a l’entorn de la festa de la Patrona el 2 d’octubre.
Un altra advocació presentada fou la de la Mare de Déu de l’Arcada, patrona del carrer Major de Lleida i venerada a l’església de Sant Pere on hi ha la petita i antiga imatge. També a la via pública, en una capelleta ubicada en la façana lateral de l’esmentada església. La professora Anna Maria Gaya, evocà la seva tradició i origen, col·locada en l’arcada d’una porta de l’antiga muralla de la ciutat, d’aquí el seu nom.
La directora del Museu Diocesà de Lleida Montserrat Macià, fou qui parlà de Santa Maria de Gardeny, imatge de pedra del S. XIV, evocant la seva antiga presència en el castell dels templers de Gardeny. Avui la seva imatge forma part del fons del Museu de Lleida, si be es també venerada a la parròquia ubicada al peu d’aquest turó, dedicada a Santa Maria de Gardeny.
El periodista i historiador Jordi Curcó, actualment delegat de Governació a Lleida i que ha estat corresponsal del nostre setmanari a Lleida, evocà a la Mare de Déu del Llit o Verge de la Llitera. Advocació que te els sues orígens en la Seu Vella, quan l’any 1497 l’escultor Blai construí la primera “Verge de la Llitera” per a ser exposada el 15 d’agost, festa de l’Assumpció, patrona de l’antiga catedral dels lleidatans i presidir la Processó de la Dormició de la Mare de Déu. Actualment es pot contemplar en la Catedral Nova, tot i que l’actual imatge és de l’escultor Jaume Perelló (1960). Seguint aquesta tradició de 518 anys, cada 15 d’agost es encara avui exposada a la veneració dels fidels i passejada en processó solemne per l’interior de la Catedral Nova.
EL PER QUÈ EL NOM DE BLAU?
L’itinerari tingué una especial referència a la Mare de Déu del Blau, presentada pel president de Blaus LleidaJosep Mª Pujol. Evocà aquest el valor històric i artístic de la imatge, obra de l’escultor Jordi Safont el 1447, per a presidir la Porta dels Apòstols de la Seu Vella i actualment venerada en el presbiteri de la Catedral Nova. Evocà alhora la llegenda del Blau, tant popular i coneguda pels lleidatans i veritable origen del seu singular nom:
“Fou quan els canonges de la Seu Vella, van encomanar a un reputat escultor una imatge de la Mare de Déu, per a ser col·locada en el mainell de la Porta dels Apòstols. El temps apressava i el mestre, a fi de tenir-la enllestida en el termini fixat, féu treballar al seu deixeble en l’execució de l’obra, esculpint aquest una formosa cara de la Mare de Déu. L’escultor, en contemplar-la i descobrir la seva bellesa, sentint-se humiliat no pogué contenir la seva enveja i irritat, va llençar el martell damunt la cara de la Verge, amb el desig de malmetre-la, però no aconseguí el seu propòsit. La imatge restà intacta i en el front colpit per la maceta va aflorar un morat o blau com si hagués picat en carn viva. L’eina, després d’haver-se estampat en la cara de la Mare de Déu, rebotà i anà a donar al cap de l’escultor caient a terra mort”.
Els actes en honor de la Mare de Déu del Blau continuaran tot el cap de setmana amb un taller per a infants al Museu de Lleida i visites guiades dedicades a la Mare de Déu del Blau, amb representacions escèniques de “Godots Teatre”. La tarda del dia de la Candelera a la catedral se celebrà l’Eucaristia de les Blaus, amb ofrena de llums i flors a la imatge protagonitzada per 80 nenes i joves que es diuen Blau o Maria del Blau, gairebé totes elles de Lleida ciutat si be algunes vingudes d’altres indrets com Viladecans, Espluga de Francolí, Cervera, Flix i Tarragona.
