AMB OCASIÓ DE LA BEATIFICACIÓ DE 109 MÀRTIRS CLARETIANS A LA SAGRADA FAMÍLIA
La basílica de la Sagrada Família de Barcelona ha acollit el dissabte 21 d’octubre la beatificació de 109 màrtirs claretians, de la persecució religiosa de 1936-1939. El procés de beatificació es va iniciar fa gairebé 70 anys i inclou sacerdots, germans i estudiants professos claretians. El P. Jaume Sidera, de la comunitat claretiana de la parròquia de S. Antoni Ma. Claret de Balàfia, i membre de la Comissió gestora de l’Acadèmia Mariana, savi i senzill com pocs, destaca en l’entrevista el testimoni dels nous beats, dels quals 26 van morir màrtirs a Lleida. A més, es dóna la circumstància que un dels claretians beatificats és un oncle seu, el P. Lluis Plana que ja té un altre germà beatificat.
P. Que representa per a l’actual comunitat claretiana de Lleida aquesta beatificació?
R. Representa la culminació d’un llarg procés fins arribar al reconeixement oficial de Roma dels 109 claretians com a testimonis de la fe. I és un goig molt especial per a la nostra comunitat de Sant Pau del carrer La Palma i el grup format pel P. Manuel Jové, amb 14 estudiants de teologia. Vivim l’esdeveniment amb joia i amb l’esperança que la sang dels màrtirs –testimonis de la fe– sigui llavor de cristians i testimonis generosos.
P. D’aquest nombrós grup de màrtirs, 26 van ser-ho a Lleida. Quins són i com fou aquest martiri?
R. Nou eren membres de la comunitat de Llei- da. S’hi van afegir el germà Àngel Dolcet, de Soses, adscrit a la comunitat de Vic, i el P. Xavier Surribas, de Torelló i de la comunitat de la Selva del Camp. Els seus noms son Frederic Codina, de Barcelona; Miquel Baixeras, de Castellterçol; Artur Tamarit, del Soleràs; Manuel Torres, d’Almacelles; Lluís Albi, de Barcelona; Joan Garriga, de Sant Martí Sacalm; Agustí Lloses, de Cervera; Xavier Morell, d’Albesa i Joan Busquet, de Montbui. Tots van donar testimoni que morien perdonant i confessant la fe en Déu. També un altre grup de 15, constituït per 14 estudiants de teologia –nois de 20 a 23 anys– i el P. Manuel Jové, de Vall- bona de les Monges, que els acompanyava a Rocafort de Vallbona cercant refugi, foren presos al centre socialista de Ciutadilla, on la bona gent els atengué com va poder. Però van venir uns pistolers de Lleida, que els van torturar tota la nit del 25 al 26 de juliol i els van dur al cementiri de Lleida, on van estrenar la immensa fossa comuna del cementiri on jeuen també el bisbe Huix, el beat Francesc Castelló i més de 700 altres víctimes innocents. El llistat d’aquests joves estudiants l’encapçala el P. Manuel Jové i els 14 estudiants de teologia: Onésimo Agorreta, Amat Amalrich, Josep Amargant, Pere Caball, Josep Casademont, Teófilo Casasús, Antonio Cerdà, Amadeu Costa, José Elcano, Lluís Hortós, Senén López, Miguel Oscoz, Lluís Plana i Vicente Vázquez.
P. Com va anar tot plegat?
R. Els van preguntar un per un als joves màrtirs: “Tu també vols morir per Déu?”. Abans d’entrar al cementiri els feren baixar i un cop entrats al departament de Sant Josep, ja dins del cementiri, els digueren que anessin cap a la paret de quatre en quatre. Anaven lligats de dos en dos. Des d’un centenar de metres dispararen als quatre primers, mentre els al- tres onze s’ho miraven. Després donaren la mateixa ordre als altres quatre i als al- tres quatre més. El grup darrer era de tres. Les despulles mortals dels ara beats foren enterrats a la mateixa rasa que en va rebre encara més de 688, com testimonia Antonio Larroca, testimoni dels afusellaments. Els 15 missioners foren els primers a ser-hi sebollits. Jauen, doncs, al bell fons de les successives ca- pes de cadàvers.
P. Altres claretians fills del Bisbat de Lleida seran també beatificats, oi?
R. Concretament set, que no van morir a Lleida, sinó a altres poblacions: Remigi Tamarit, del Soleràs; Evarist Bueria, de Montoliu; Josep Ferrer, d’Alsamora; Manuel Font, de Torrebesses; Lluís Jové, de Lleida; Gener Pinyol, dels Torms, i Josep Ros, d’Artesa de Lleida.
P. En aquell context històric de persecució religiosa i guerra civil, quina lliçó ens van deixar els màrtirs claretians?
R. Ens han deixat la lliçó perenne de perdó, de generositat durant la vida i de coratge davant la mort, de fidelitat a Crist i de reconciliació. Mai les diferències culturals, polítiques o religioses no justifiquen el vessament de sang.
P. En les actuals circumstàncies polítiques i socials que viu Catalunya, els màrtirs claretians poden ser un referent?
R. No sols els màrtirs claretians, sinó tot l’estol de màrtirs del Bisbat de Lleida i altres bisbats ens adverteixen que la “memòria” històrica comprèn totes –i dic totes– les víctimes, també les d’abans de la guerra, les de durant la guerra i les de després de la guerra. Avui governen els hereus polítics dels dos bàndols on es produïren tantes atrocitats. Els uns te- nen molt clares les malifetes del altres i els altres les malifetes del uns. Mentre assenyalin els altres i no se s’assenyalin ells mateixos, mantindrem obertes unes ferides que només el reconeixement de les pròpies responsabilitats i el perdó generós podran tancar definitivament. Abans i ara, a la missa confessem que l’hem vessada de moltes maneres “per ma culpa”… per la meva irresponsabilitat o per una responsabilitat igualment irresponsable.
P. Les seves restes van ser sepultades en la Fossa Comuna del Cementiri de Lleida amb altres màrtirs, alguns d’ells ja beats. Com qualificaríeu aquest indret?
R. La fossa comuna és un testimoni mut i eloqüent, que amaga púdicament fins a quin punt l’odi pot arribar a ser destructiu. I és també un testimoni del perdó que oferiren en morir sota les bales i que continuen oferint encara.
P. Vós també teniu en aquests fossa comuna un familiar màrtir, oi?.
R. Sí, un oncle, germà de la mare, també d’aquest grup de claretians beats, el P. Lluis Plana, que ja té un altre germà beatificat. Em fa la impressió que hi tinc una mica de sang que m’empeny a continuar l’obra que ell i els seus companys testimoniaren, no pas parlant, sinó morint.
P. Ara que és parla tant de la Memòria Històrica i s’obren fosses per buscar restes de víctimes de la guerra civil, creieu que seria convenient obrir la fosa comuna dels màrtirs de Lleida?
R. Ja es va proposar altres cops, però es desistí per l’enorme dificultat d’identificar els centenars de víctimes. Creiem que descansen en la pau del Senyor, i que amb el seu silenci continuen senyalant-nos el camí que hauríem de seguir: amor, respecte i perdó. I de fidelitat.
Jordi Curcó
MÉS INFORMACIÓ DE LES BEATIFICACIONS
