Els actes del Certamen Literari Marià en honor de la Mare de Déu del Castell de Tragó de Noguera s’han iniciat amb una Missa solemne presidida pel Bisbe Mons. Joan Piris i concelebrada per Mn. Antoni Agelet, Mn. Joan Mora, fill de Tragó de Noguera; Mn. Jesús Tarragona, Mn. Josep Meda, tots dos havien exercit el servei pastoral a Tragó; Mn. Salvador Gené, Mn. Jaume Pedrós i Mn. Xavi Navarro. La Coral Units pel Cant, dirigida per la Sra. Antonieta Melé, ha acompanyat també amb els seus cants tota la cerimònia, que ha comptat amb l’assistència del Dr. Joan Viñas, Director de l’Acadèmia Mariana, autoritats municipals i autonòmiques, juntament amb un bon grup de fills del poble de Tragó de Noguera i devots de la patrona de Lleida.
Abans d’iniciar-se l’eucaristia, Mn. Joan ha expressat intensament el sentit de la festa que se celebrava amb unes paraules de contemplació i pregària inspirades en la cançó “Noia del Poble” per expressar el goig i la satisfacció de tenir la Mare de Déu del Castell, de Tragó de Noguera, com a amfitriona del Certamen Marià, i donar-li “gràcies perquè ens heu fet dignes de servir-vos a la vostra presència”.Tot parafrasejant la cançó ha rememorat la vida i l’èxode del seu poble tenint la Bona Mare, de mirada trista i tendra,“com un segell als nostres ulls i al nostre cor”. I ha acabat demanant a Maria de l’esperança “cerqueu i guieu els que per diversos indrets anem fent el nostre curs vital.I acolliu a la Glòria a tots els que al Castell us van i us vam estimar.”
El Bisbe Joan, ha iniciat l’homilia “Aquí estem fent un acte de fe i també l’hauríem d’augmentar, però n’hem de donar gràcies perquè l’hem rebut com un do de Déu.” També s’ha referit als 150 anys de l’Acadèmia Mariana, i als 50 anys de la desaparició de les cases de Tragó, i no del poble que és el més important. “Hem de celebrar el passat, el present i el futur”, ha afegit. ‘Crist ens elegí abans de crear el món perquè fóssim sants i irreprensibles’ (Ef 1,4). “Hem rebut la part de l’herència: ‘L’àngel digué a Maria: Tindràs un fill i li posaràs el nom de Salvador i el seu regnat no tindrà fill’… La iniciativa de Déu va obrir camí en la història, restaurant-la, i demana col•laboració. Maria posa tot el que ella pot: les seves qualitats, la seva ajuda… El misteri de l’Encarnació és un projecte que està en marxa i s’ha fet visible en Jesús. A nosaltres se’ns demana mirar el futur. Maria és la dona de l’esperança. Posar les nostres qualitats al servei de Déu és llegir l’evangeli, aprofundir en la fe. Demanem-li a la Mare de Déu que ens hi ajudi.”
Les lectures de la Paraula de Déu, els cants, les pregàries i les ofrenes han subratllat el caràcter marià de tota la celebració i l’advocació a la Mare de Déu del Castell i els seus fills de Tragó que hi han participat activament. Particularment expressiva ha estat la pregària que han elevat a la Pare del cel:
“Preguem al Pare per a que tinguem:Valentia per a lluitar contra la injustícia; senzillesa per a fugir de l’ambició; esperança per a superar les pors; amor per a vèncer l’odi; fe per a contagiar la il•lusió, i dolcesa per acollir el germà.I així poder proclamar al món el Regne de pau, de justícia i d’amor.”
Les dues imatges, la Verge Blanca de l’Acadèmia, ‘la ben plantada’, i la Mare de Déu del Castell, ‘la noia del poble’, han agermanat els cors dels nombrosos fidels que han assistit a la celebració, des de l’Oratori i des del Teatre, on s’ha pogut seguir la Missa en directe per circuit tancat de televisió.
Després de l’Eucaristia els fills de Tragó, juntament amb Mossèn Joan, han visitat l’Acadèmia Mariana acompanyats per Mn. Jesús Tarragona, que els ha donat una àmplia i bonica explicació. Després de dinar al menjador del complex, Mn. Tarragona també els ha guiat pel Museu de Lleida mostrant-los l’extraordinària obra artística que s’hi conserva. Es dóna la circumstància que Mn. Tarragona va procurar pel poble de Tragó la imatge de la Mare de Déu del Castell honorada en el Certamen d’enguany, una rèplica de la qual es venera actualment a la parròquia de la Mare de Déu del Carme, a la que Mn. Joan serveix com a rector.
Aprofitant l’avinentesa del Certamen, el vestíbul de l’Acadèmia Mariana ha acollit unes fotografies de l’Exposició fotogràfica del Poble de Tragó de Noguera, preparada per Sr. Miquel Rius, fill del poble, que en la seva totalitat s’exposaran a l’IEI durant el mes de novembre. Aquestes imatges mostren diferents racons del poble abans, durant i després de ser negat per les aigües del Pantà de Santa Anna, ara fa cinquanta anys. Aquest és el fet que ha fet possible l’homenatge que el Certamen ha fet a la seva gent a través de la seva patrona, la Mare de Déu del Castell.
- Galeria de fotos
- Crònica del Certamen en honor a la Mare de Déu del Castell
- Certamen Literari Marià en honor a la Mare de Déu del Castell, de Tragó de Noguera
Paraules de contemplació i de pregrària de Mn. Joan
Voldria dir-vos unes paraules inspirades
en la cançó “Noia del Poble”…
Abans, us desitjo que ens féssim conscients del gran tresor del que som dipositaris com a cristians.
Ho expressem amb unes paraules de la segona pregària eucarística:
“I us donem gràcies
perquè ens heu fet dignes
de servir-vos a la vostra presència”. Es tracta del do de la fe.
Per un altra banda, avui és un dia de joia i de satisfacció.
El motiu, el fet de que la nostra Mare de Déu, que en entrar al nostre poble
–petit i construït en el seu temps en un racó de món- s’apropià el nom del “Castell”,
sigui la amfitriona del Certamen Marià de la nostra Acadèmia Mariana.
Vull que siguin paraules de contemplació i de pregària.
Dues imatges d’una mateixa realitat: Maria.
Blanca i ben plantada, la Verge Reina de Lleida;
senzilla i acollidora, la Bona Mare del nostre poble, Tragó.
Noia del poble, Maria,
d’un poble de vinya, (oli) i blat,
si tens morena la testa
és del sol que t’ha colrat a al tossal alt del poble
on la teva ermita s’ubicà.
El teu mantell reflexa el blau de l’aigua i del cel
I en ell s’emmirallen els estels del firmament.
Era el temps de primavera (temps de l’èxode)
Et van dur vora l’aigua…
Tingueres que deixar la casa
que sota el castell
t’aixoplugava per atendre els teus fidels.
Mirada trista i tendra, la teva, que s’estén vers l’horitzó
per atendre, com a Mare, el teus fills dispersats de Tragó.
Com un segell vam posar-te
als nostres ulls i al nostre cor.
Maria de l’esperança, que vetlleu gresol en mà,
cerqueu i guieu, com bona mare, els que per diversos indrets
anem fent el nostre curs vital.
I acolliu a la Glòria a tots els que al Castell us van i us vam estimar.
