Després del Tridu de preparació en els dies previs, la festa de la Verge Blanca de l’Acadèmia s’ha celebrat amb una eucaristia al seu Oratori de l’Acadèmia Mariana. L’ha presidit Mn. Antoni Agelet, responsable de litúrgia de l’Acadèmia Mariana, que concelebrava amb Mn. Salvador Gené, director honorari de la institució. El Petit Cor de la Catedral, dirigit per Mn. Joaquim Mesalles, ha acompanyat amb els seus cants tota la cerimònia, que ha comptat amb la participació del Dr. Joan Viñas, Director de l’Acadèmia Mariana, autoritats municipals i autonòmiques, juntament amb un bon grup de devots de la patrona de Lleida.
Mn. Agelet ha iniciat la seva homilia comentant la Paraula de Déu proclamada, en concret un fragment del Gènesi i de la carta de sant Pau als cristians d’Efes. El designi de Déu a l’hora de crear el món era molt clar: “ens elegí perquè fóssim sants i irreprensibles als seus ulls" (Ef 1, 4). Aquesta capacitat de predestinació la crea per a Adam i Eva, però es trenca amb el pecat que fa que sentin la seva nuesa davant Déu i busquin el culpable (la serp). Adam donà a la seva esposa el nom d’Eva perquè seria la mare de la humanitat. Déu creà Maria d’acord amb el seu propòsit projectat des del principi: santa i irreprensible. Aquesta realitat fa que en Maria la humanitat experimenti un nou naixement, que fa possible que siguem imatges vives de Crist. Som ‘entrepussadors’, però la misericòrdia de Déu ho perdona tot.
La segona part de l’homilia s’ha centrat en la proclamació de Maria com a Mare de l’Església feta pel Concili Vaticà. L’Església és el lloc on es realitza el Crist, i Ell es va fer primer en Maria: ‘Feliç tu perquè has cregut’, li digué Elisabet. En arribar a aquest punt, Mn. Agelet ha aprofundit en la maternitat de Maria com a Mare de l’Església:
- Maria és l’anticipació de l’Església, i l’Església està destinada a ser allò que Maria és.
- Maria escolta la Paraula de Déu, i l’Església té la missió d’escoltar-la i d’acollir-la.
- Maria és mare i verge i l’Església també doncs engendra els fills en la fe (mare) i guarda el dipòsit de la fe (verge).
- Maria escoltava i guardava la Paraula de Déu al seu cor; l’Església també ha de ser contemplativa: guardar la Paraula de Déu i lliurar-la als demés (St. Tomàs d’Aquino). Això també ens pertoca fer-ho a nosaltres.
- Maria va dir sí a l’àngel; l’Església ha d’acceptar el sí de Déu predicant la proximitat de Déu a la gent.
- Maria no entenia com podia ser mare sense haver-se casat. L’Església només dóna la resposta a la Paraula de Deu a través de la revelació, perquè puguem complir la voluntat de Déu. Tot allò que no ha estat revelat pertany al camp del misteri (el cel…).
- Maria està en confiança, veritat i amor. L’Església també ha d’estar en aquesta mateixa actitud amb tothom, sense fer distincions.
- Com a esclava del Senyor’ la humilitat de Maria també ha de ser la de l’Església per acollir els pobres
Mn. Agelet ha acabat amb unes paraules sobre el que l’Església està cridada a ser: presència de Crist en la història, universal i salvadora. Aquesta missió comporta haver-se de despullar perquè sigui una realitat de veritables creients.
Hem pregat Déu que per intercessió de la Mare de Déu de l’Acadèmia, la Verge Blanca, hi hagi a la nostra ciutat i entre els qui hi vivim sentiments de pau i d’amistat, i que germini en tots nosaltres la bondat i la senzillesa que brolla sempre del seu cor.
- Tridu en honor a la Verge Blanca de l’Acadèmia
- Certamen Literari Marià en honor de la Mare de Déu del Castell, patrona de Tragó de Noguera
