La celebració del Mil·lenari de la troballa de la Mare de Déu de Montserrat culminà amb la seva proclamació el 27 d’abril de 1881 com a patrona de Catalunya. La Moreneta va ser coronada l’11 de setembre de 1881 i s’establí el 27 d’abril com a data de la seva festa. A la vegada es pretenia revifar el culte a la Mare de Déu de Montserrat i donar un toc de catalanitat a l’Església de l’època. Montserrat esdevingué un símbol de la Renaixença de Catalunya i el referent de l’espiritualitat mariana catalana
Uns dies abans, el 22 d’agost de 1881, naixia a Lleida la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. La publicació del llibre La Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Lleida de Josep Estruch, el seu president actual, ens ha permès establir alguns punts de sintonia entre aquestes dues advocacions marianes tan estimades: la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, i la Verge Blanca de l’Acadèmia, patrona de Lleida.
La Confraria de la Mare de Déu de Montserrat i l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana
Entre els impulsors de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat hi havia mossèn Josep Maria Escolà, el poeta Lluis Roca i Florejachs, l’advocat Josep Mensa -fundadors de l’Acadèmia Bibliográfico-Mariana-, l’industrial Josep Antoni Mostany i altres membres de la Joventut Catòlica.
L’Acadèmia de la Joventut Catòlica, fundada el 29 de juny de 1871 en una dependència del palau Episcopal, era una associació d’acció apostòlica i formativa, també vinculada al moviment literari de la Renaixença. Entre les diferents seccions que tenia, hi havia l’excursionista i organitzadora de pelegrinatges. En la festa de la coronació de la Mare de Déu de Montserrat les acadèmies catalanes de la Joventut Catòlica van pelegrinar a Montserrat per lliurar a la Mare de Déu el ceptre, símbol de la seva sobirania entre la joventut. En aquella ocasió, el canonge Mn. Josep Antoni Brugulat, que seria segon director de l’Acadèmia Mariana tres anys després, rebé l’encàrrec de predicar el sermó.
L’Acadèmia Mariana i la Mare de Déu de Montserrat
La fundació de l’Acadèmia Mariana el 12 d’octubre de 1862 volia promoure el culte marià dins de l’ambient creat per la proclamació, el 1854, del dogma de la Immaculada Concepció de Maria pel Papa Pius IX. L’Acadèmia Mariana també era signe del desvetllament cultural i pietós de la Renaixença, doncs l’entitat aplegava els amants de les lletres devots de Maria.
L’Acadèmia Mariana el 1871
El Palau de Maria, la seva seu, estava ordenat al voltant del soli de la seva patrona, l’Oratori Santuari de la Verge Blanca de l’Acadèmia. Al vestíbul, les pintures de les parets representaven tres destacats santuaris marians: Montserrat, a la dreta; Covadonga, a l’esquerra; i el mont Pius IX dels Alps amb l’estàtua de Maria Immaculada, a la part central. Un arc decorat amb emblemes marians franquejava l’accés a l’escala d’accés a l’Oratori Santuari de la Verge Blanca de l’Acadèmia.
El 1919 el pintor jesuïta oscense Martín Coronas Pueyo va dissenyar el diploma oficial de l’Acadèmia Mariana que des d’aleshores es lliuraria als poetes, escriptors i poetes guardonats al Certamen Marià i als socis acadèmics de la institució. La composició l’encapçala la Verge Blanca de l’Acadèmia flanquejada per dos àngels subjectant garlandes guarnides amb una cinta amb els noms de diversos santuaris marians, entre els quals hi figura el de Montserrat. Entre els molts altres símbols i imatges al·lusives a la institució mariana de Lleida, es destaca, a banda i banda de la patrona de la ciutat, la Seu Vella, a la dreta, i la Muntanya de Montserrat, a l’esquerra.
La devoció a la Mare de Déu de Montserrat per part dels fundadors de l’Acadèmia Mariana es manifestà també a l’escollir aquesta advocació per ser honorada en el segon Certamen Marià, l’any 1864. Uns mesos abans, el mes de maig del mateix any, el poeta Lluis Roca i Florejachs, secretari de l’Acadèmia Mariana, havia estat guardonat amb la Viola d’Or i d’Argent als Jocs Florals de Barcelona pel seu poema Amargor de la Vida, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Aquí en reproduïm uns fragments:
M’ áturdeix de la terra
Lo brugit espantós que al cor retrona.—
Vinch á la vostra serra
Perqué m’doneu, Madona,
La ansiada pau que rés del mon me dóna.
Com cerva perseguida
Que fuig dels cassadors, la turba irada
Fujo dels que á ma vida
Tramáren emboscada,
Per assestám’ sageta enverinada.
[…]
Y cuand en l’ ampla esfera
Marqui inflexible soberana agulla
Lo fi de ma carrera,
Y caigui com la fulla.
Del arbre sech que la tardor despulla.
Del viador la canya
Que m’ sostingué en ma llarga romería,
Quedará en la montanya…
Jo ús trobaré ¡oh Maria!
En la eterna Sion desd’ aquell dia.
La Moreneta també va ser honorada al certamen de l’any 1981, amb ocasió del centenari del seu Mil·lenari i el centenari del seu patronat a Catalunya i de la fundació de la Confraria de Montserrat a Lleida. Més recentment s’ha lloat la patrona de Catalunya a través d’altres imatges d’aquesta advocació. El Certamen Marià de 1992 es va dedicar a les 81 marededéus de Montserrat venerades al continent americà i a la resta del món. I el certamen del 2003 es va celebrar en honor a la Mare de Déu de Montserrat de l’ermita de Castelldans.
La Confraria de Montserrat i la Verge Blanca de l’Acadèmia
El 5 de gener de 1946 el Papa Pius XII proclamà la Verge Blanca de l’Acadèmia patrona de Lleida, però el breu Apostòlic no va arribar fins el 12 d’octubre de 1948 i la ciutat ho va celebrar solemnement durant tres dies seguits. La Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, que havia estat refundada el 10 de gener de 1946, se sumà a les festes de la proclamació de la patrona de Lleida. La Confraria va construir un arc per a major lluïment de la processó que va recórrer els carrers de la ciutat traslladant la Verge Blanca de l’Acadèmia fins a la Catedral, situada provisionalment a Sant Llorenç. L’arc duia aquesta inscripció: La Moreneta a la Verge Blanca.
Vint anys després, la Confraria va acordar col·locar una majòlica de la Verge Blanca de l’Acadèmia al camí dels Degotalls, unint-se a les altres representacions dels advocacions marianes catalanes. L’acte es va celebrar el diumenge 10 de juliol de 1968, durant la romeria anual, en presència de les primeres autoritats de Lleida. El banc de descans situat al costat de la majòlica assenyala amb lletres grans: ‘Lleida’. L’any 1976 s’instal·là una barana de ferro forjat al davant de la majòlica, per poder-la adornar amb flors.
Al vestíbul de l’Acadèmia Mariana ja no hi han les pintures dels santuaris marians. Però una imatge insòlita de la Moreneta presideix la porta de l’Oratori Santuari de la Verge Blanca de l’Acadèmia, des de la restauració de l’Acadèmia Mariana el 2006. És una talla de la Mare de Déu de Montserrat en alabastre: una exclusiva i ben expressiva Verge Blanca de Montserrat.
Porta de l’Oratori de la Verge Blanca de l’Acadèmia
Mare de Déu de Montserrat, de Víctor Pallarès
Donació de Joan Soria i Rovira
