L’Acadèmia Mariana de Lleida, amb motiu de la celebració de la festivitat de la Mare de Déu de l’Acadèmia, patrona de Lleida, ha convoca el Certamen Literari Marià en honor a la Mare de Déu de Meritxell, patrona del Principat d’Andorra. El termini per a la presentació dels treballs finalitza el proper 31 d’agost.
El Santuari i la Mare de Déu de Meritxell
Al Principat d’Andorra, envoltat d’un entorn privilegiat i rodejat de paratges de gran bellesa, el Santuari de Meritxell surt entre les muntanyes com a símbol de passió de tot un poble. Situat a la localitat de Canillo, l’església del santuari, reconeguda amb el títol i la dignitat de ‘Basílica menor’ pel Papa Francesc el 2014 i forma part de la Ruta Mariana, que l’uneix amb altres quatre santuaris de gran importància: el del Pilar, el de Montserrat, el de Torreciutat i el de Lourdes. El Santuari de Meritxell és un dels llocs més visitats d’Andorra i el cor espiritual del país, així com un pol d’atracció per a visitants d’arreu moguts per la fe i l’espiritualitat.
La nit del 8 al 9 de setembre de 1972, a les poques hores d’haver celebrat la festivitat de la patrona, un incendi va destruir pràcticament la totalitat del santuari. El nou edifici dissenyat per Ricard Bofill es va dur a terme sota tres pilars molt clars: Fe, Identitat i Cultura. Inaugurat el 1976, el nou santuari modern és el resultat de la ‘interpretació dels principis teòrics de l’arquitectura romànica. El conjunt històric de Meritxell, constituït pel Santuari Vell i el Nou, ha estat declarat Bé d’Interès Cultural d’Andorra.
A l’interior de l’església, sota un cambril cilíndric sostingut per dues columnes, es troba la imatge de la Mare de Déu de Meritxell. Enmig de l’espai se situa l’altar, de forma circular, i en la part superior, les imatges dels set sants titulars de les parròquies andorranes que deixen constància de la importància de Meritxell com Santuari Nacional.
La Santa Imatge que va desaparèixer a conseqüència de l’incendi era una talla romànica del segle XII, de fusta policromada. Asseguda solemnement en actitud hieràtica, sosté a la falda al nen que aixeca la mà esquerra igual que la Mare. Portava una corona de cinc florons al cap sobre un vel blanc que li cobria el cap i les espatlles. Com altres imatges de l’època, conegudes com de la “mà llarga”, la Mare tenia la mà dreta exageradament gran i llarga, emfatitzant l’acció d’acollir i el signe de benedicció. El nen, que repeteix el gest de la Mare, va descalç mentre que la Mare portava uns grans esclops.
La imatge que en l’actualitat es venerada pels fidels i pelegrins és una fidel reproducció de la talla romànica, obra d’un taller d’Olot. El missatge de l’artista és clar: “la Verge de Meritxell, reina del cel i de la terra, és la dona senzilla i humil que estima a tothom per igual”.
El Consell General de les valls d’Andorra va declarar per unanimitat el 24 d’octubre de 1873 la Verge de Meritxell com a patrona de les Valls d’Andorra. El papa Pius X confirmà el patronatge el 1914 i el 8 de setembre de 1921, festa de la Nativitat de Maria o de les marededeus trobades, la seva festa, ser coronada canònicament.
L’Acadèmia Mariana dedica el Certamen Marià d’enguany a honorar la Mare de Déu de Meritxell en el centenari de la seva coronació canònica. Tindrà lloc el dia 2 d’octubre, a les 12h, al Paranimf de l’Acadèmia Mariana.
