ACADÈMIA MARIANA

11 juliol 2023
Categoria/es: Acadèmia Mariana

L’ANY DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

“L’Amor es manifestà en la bellesa”

L’Acadèmia Mariana ha convocat enguany el Certamen Marià dedicat a la Mare de Déu de la Soledat, una advocació lleidatana molt estimada que es venera a l’església de la Sang. És una talla esculpida pel reusenc Modest Gené i Roig l’any 1944. Es venera a l’església de la Sang, seu de la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. A iniciativa del seu consiliari Mn. Jaume Melcior, la Congregació ha promogut la restauració del seu valuós mantell i la recuperació de la seva història d’amor i de dolor encara poc coneguda pels lleidatans.

La Mare de Déu de la Soledat “La Balius”

“La Balius” és el nom amb el qual van batejar els lleidatans dels primers anys de postguerra la nova imatge que substituïa la que fou cremada als inicis de la Guerra. L’havia tallat l’escultor Ramon Borràs Vilaplana l’any 1940 per encàrrec del congregant Àngel Roure, que també la costejà, fent-ne donació a la Congregació de la Sang. Sortí a la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, de l’any 1940 a 1943.

La història del nom de la nova imatge de la Soledat comença el 22 de març de 1940, quan els lleidatans surten massivament al carrer la nit d’aquell Divendres Sant, per a contemplar la recuperada processó del Sant Enterrament. En el rostre de la Verge sembla que cregueren veure el retrat de Maria Balius, propietària juntament amb el seu espòs Àngel Roure, de la Ferreteria i Armeria Balius, ubicada a la plaça Sant Joan 17, on actualment trobem l’establiment Culinarium. El primer dia de la revolta l’armeria de la Balius va ser assaltada i saquejada, i ella condemnada a la pena capital. El 28 de setembre de 1936 va ser afusellada, sent l’única dona jutjada i condemnada pel Tribunal Popular.

La Mare de Déu de la Soledat “La Balius” va sortir quatre anys a la processó. La Congregació de la Sang decidí l’any 1943 retirar-la i encomanar una nova imatge –l’actual– al reputat escultor Modest Gené. La Balius va ser cedida, que no donada, a la parròquia de Raimat on cada Divendres Sant la treuen en processó. També enguany ho han fet, tot i que després de 79 anys i a petició de la Congregació, la imatge ha estat retornada a l’església de la Sang, on quedarà definitivament dipositada.

Restauració del mantell de la Mare de Déu de la Soledat

Des d’aleshores, la Mare de Déu de la Soledat de Modest Gené ha sortit el Divendres Sant en la processó del Sant Enterrament coberta amb un magnífic mantell de vellut negre brodat amb fil d’or i incrustacions de pedreria i perles naturals. Aquest mantell, fet a mà per 50 brodadores de Casa Jorba de Barcelona, és una peça única a Catalunya de l’any 1929. Va ser confegit per a la imatge de la Mare de Déu de la Soledat de Ramon Borràs, desapareguda durant la Guerra Civil, i costejat per subscripció popular. La Verge havia estrenat l’excepcional mantell l’any 1930. A l’esclatar la Guerra Civil, la imatge de la Verge es va destruir, però el mantell es va salvar amagat a les carboneres de la Casa de Maternitat. El 1939 una religiosa el va trobar.

Amb el desmuntatge del tabernacle de la Soledat després de la processó del Sant Enterrament de l’any passat, es va evidenciar el seu deteriorament i la necessitat urgent de restaurar-lo. Les alarmes van saltar quan es va comprovar que des de la part de la corona fins a la zona del clatell de la imatge el mantell s’estava esquinçant. Es va encomanar aquesta feina delicada a les restauradores Rosa Flor Rodríguez i Eva Camí, de l’empresa CONTEXT de Barcelona i amb una àmplia experiència al Museu Tèxtil de Terrassa.

D’altra banda, els restauradors lleidatans José Antonio Ferres i Lluis Capdevila, han restaurat el tabernacle amb 2.000 fulls de pa d’or, recuperant la policromia original. Tot a punt perquè la Mare de Déu de la Soledat sortís el passat Divendres Sant a la processó del Sant Enterrament esplendorosa en el seu tabernacle lluint el magnífic mantell restaurat.

Els dies previs, la imatge de “La Balius” va estar exposada al Peu del Romeu i la Mare de Déu de la Soledat a l’església de la Sang. Nombrosos lleidatans van poder admirar-la, descobrir la seva història i contribuir amb els seus donatius a finançar aquesta obra en la que “l’amor es manifestà en bellesa”. 

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn