LLEIDA AL COR DE MARIA

ORIGEN DE LA DEVOCIÓ A LA VERGE BLANCA DE L’ACADÈMIA

150è aniversari del Cor de plata

“Us hem obert el cor de bat a bat”. (2Cor 6,12)

 UN COR DE PLATA PER A LA MARE DE DÉU

     L’any 1865 el còlera morbo causava nombroses víctimes mortals a les poblacions veïnes de Lleida. Era el tercer brot de l’epidèmia que en aquella centúria s’estenia imparable per tot el territori. A instàncies de la recent fundada Acadèmia Mariana (1862) els lleidatans invocaren insistentment la protecció de Maria Immaculada i Lleida quedà miraculosament deslliurada de la pesta. Un poema de l’època en fa memòria:

Del templo a la Catedral / fue llevada la Señora. / Y ¡oh! caso providencial! / huyó de Lérida el mal, / cual la sombra ante la Aurora. […] Por eso Lérida grita, / libre ya de la visita / de la terrible epidemia: / ¡Sea por siglos bendita, la VIRGEN DE LA ACADEMIA!  R.P. Salvador Calvo

 El 4 de febrer de 1866 es va celebrar una cerimònia d’acció de gràcies a la Mare de Déu per haver preservat Lleida del còlera. Amb els diners dels donatius que es van recollir, els socis de l’Acadèmia Mariana van encarregar un cor de plata daurada per a conservar-lo a l’Arxiu de la institució.

El cor era de mida natural, rematat a la part superior per tres lliris entre flames, símbol heràldic de la ciutat; a sota hi havia gravada la inscripció “Todo para María”; i a la part posterior: “Lérida libre del cólera por Maria en 1865” i “La Academia Bibliografico Mariana agradecida”. La tanca duia l’anagrama de Jesús. Al voltant, les inscripcions en llatí: “Maria és a la boca mel; a l’orella melodia; al cor, alegria; al cor de Lleida” (davant) i “Sou en el meu cor per viure i morir amb mi” (darrere).

El cor anava presidit per l’anagrama de Maria amb l’escut de Lleida a la part central, i una corona rematada per pedres precioses, les inicials de les quals –Malaquita, Amatista, Rubí, Jaspi (Yacinthus) i Àgata- conformen un acròstic amb el nom de Maria. A la part posterior hi havia els escuts de la institució presidida per Maria. És una peça molt valuosa d’art sacre, que vincula el fervor popular amb la creació artística.

Per a beneir el cor de plata i perpetuar el record de l’extraordinari benefici rebut de la Mare de Déu se celebrà, el 24 de juny de 1866, una funció religiosa i literària al Palau Episcopal. En una sala presidida per un quadre de la Immaculada Concepció de Murillo, pintat per Albert Camps, el Bisbe Puigllat va beneir el cor situat damunt de la taula i s’encengueren dues veles.

A més de la coincidència del seu nom, Marià de la Concepció, amb l’advocació mariana a la que s’havia dedicat l’Acadèmia des de la seva fundació, el Bisbe Puigllat duia al seu blasó la imatge de la Immaculada Concepció i, providencialment, havia estat consagrat Bisbe de Lleida a Vic el 12 d’octubre de 1862, el mateix dia de la fundació de l’Acadèmia Mariana. És fàcil entendre que al prendre possessió de la seu de Lleida el Bisbe posès la nova institució sota la seva protecció.

A continuació, el fundador i director de l’Acadèmia Mariana, Mossèn Josep Maria Escolà, pronuncià un discurs memorable justificant el valuós obsequi en agraïment als favors rebuts de la Mare de Déu:

«El corazón, señores, es el centro de la vida, es la sede de todos los afectos, […] nos recordará cómo libres de la muerte nos refugiamos y nos escondimos, amantes y agradecidos, en su pecho maternal. […] Lérida fue preservada del cólera por MARIA y en testimonio eterno de nuestro agradecimiento hicimos este corazón, inscribimos en él nuestros nombres y se lo consagramos juntamente con el nuestro.»

Després es va passar a llegir alguns noms dels benefactors que es tancaven dins del cor escrits en paper de roba. La cerimònia va continuar amb la lectura d’algunes poesies escrites per a l’ocasió i va acabar amb les paraules del Bisbe Puigllat expressant «la importancia de adquirir una imagen de la Santísima Virgen en cuyo pecho se pudiese colocar el Corazón de plata, pues en ninguna otra parte podía estar mejor tan rica joya.»

L’ESCULTURA DE MARIA IMMACULADA PER AL COR DE PLATA

El suggeriment del Bisbe Puigllat va ser decisiu per encarregar la imatge de la patrona de l’Acadèmia Mariana. I així, el 24 de setembre del mateix any es publicava un cartell del concurs artístic perquè l’Acadèmia tingués una imatge artística de la seva patrona, la Immaculada Concepció de Maria, que presidís les festes religioses i literàries. Calia ajustar-se a la posició de braços i mans, disposats de tal manera que pogués dur al pit el cor de plata.

Es van presentar vuit esbossos i només es va concedir un accèssit a l’escultor barceloní Màxim Sala i Sánchez, juntament amb l’encàrrec de fer la talla de Maria Immaculada. L’artista la va fer en fusta de til·ler blanca, sense encarnar, d’aspecte semblant al marbre; d’aquí la popular denominació de Verge Blanca.

La Verge Blanca de l’Acadèmia va presidir per primera vegada la festa religiosa de l’Acadèmia Mariana, celebrada a l’església de la Casa de Misericòrdia el 13 d’octubre de 1867. Quatre anys més tard, el 12 de novembre de 1871 va ser traslladada a l’Oratori, acabat de construir, després de celebrar-se un pontifical a la Catedral i una lluïda processó que va recórrer els principals carrers de la ciutat. A l’Oratori va ser entronitzada al magnífic retaule que el presidia.

El cor, la imatge i el retaule es van malmetre durant la Guerra Civil. Amb el temps s’anirien reemplaçant per còpies fidedignes. La imatge actual de la Verge Blanca de l’Acadèmia (1949) està feta al taller l’Artística dels successors de la Vda. Reixach, de Barcelona. Fou un obsequi de la Paeria amb ocasió de la declaració de la Mare de Déu de l’Acadèmia patrona de Lleida (1946). I l’any següent es va encarregar un cor nou per subscripció popular a l’orfebre Ramon Fontanals i Artigues.

RESTAURACIÓ DEL RETAULE DE LA VERGE BLANCA DE L’ACADÈMIA

El retaule que presideix la nau central de l’Oratori de la Verge Blanca de l’Acadèmia va ser construït el 1941 per Ramon Borràs com a rèplica de l’original, que era de l’artista lleidatà Hermenegild Jou (1870), i el 1952 va ser daurat pel decorador Luciano Oliva. És d’estil neogòtic i consta de dos cossos coronats amb elegant cresteria. El primer porta incorporat el sagrari, i el segon està format per una rica fornícula central que acull la imatge de la patrona.

Actualment el retaule es troba en mal estat, ja que va ser l’únic element que no es va restaurar a la darrera reforma de l’edifici (2003-06). Mossèn Gerard Soler, Capellà de l’Oratori de la Verge Blanca, ha tingut la iniciativa de promoure la restauració del retaule amb participació social per sufragar l’obra, que tindrà un cost de 30.000 euros. El seu avalador és l’empresari Josep Tarragona i Masana, que ha fet pública una carta justificant la necessitat de la restauració i demanant aportacions econòmiques per poder afrontar-la.  L’obra ha estat encarregada al CAEM (Centre d’Art d’Època Moderna) de la Universitat de Lleida. Es durà a terme entre els mesos d’agost i setembre.

Enguany se celebra el 70è aniversari de la proclamació de la Verge Blanca patrona de Lleida. També és el 150è aniversari del Cor de plata, que és l’origen d’aquesta advocació lleidatana. És una immillorable ocasió per a restaurar el retaule, i fer-ho per subscripció popular.

La restauració del retaule la inaugurarà el proper dia 1 d’octubre Mons. Salvador Giménez, Bisbe de Lleida, a l’Oratori. A la cerimònia hi seran especialment convidades totes les persones i entitats que hauran contribuït a fer possible aquesta obra tan necessària. Allí, Mossèn Gerard Soler lliurarà un certificat acreditant que el nom de cada benefactor figura, també, al Cor de plata de la Mare de Déu.

Aquesta celebració tindrà lloc el darrer dia del Tridu que precedeix i prepara per a la Festa patronal de la Verge Blanca de l’Acadèmia. Aquesta festa, que enguany commemora el 70è aniversari de la proclamació de la Verge Blanca de l’Acadèmia com a patrona de Lleida, se celebrarà l’endemà, 2 d’octubre, a la catedral. Una efemèride que l’Ajuntament de Lleida i l’Acadèmia Mariana, lògicament, volen festejar a cor amb la ciutat.

Ben segur que la ciutat de Lleida i la seva gent no deixarem passar per alt aquesta efemèride i obrirem de bat a bat el nostre cor a Maria Immaculada, que a Lleida coneixem, venerem i estimem amb el dolç nom, exclusiu i entranyable, de la Verge Blanca de l’Acadèmia.

• Més informació sobre la restauració del retaule de l’Oratori