El Pallars Jussà comprèn, essencialment la conca de Tremp i la Vall Fosca o de Cabdella, que la forma la conca del Flamisell fins a la seva entrada a la conca de Tremp pel congost d’Erinyà. Fora del nucli de Tremp, que ostenta la capitalitat i el 44% de la població, el territori està escassament poblat. L’activitat principal és l’agricultura, la ramaderia, la producció elèctrica i, més actualment, el turisme amb els esports d’aventura. Té una bellesa inigualable.
El Pallars Jusà s’identifica essencialment amb la conca de Tremp, un ampli territori recorregut per la Noguera Pallaresa des del congost de Collegats fins el congost de Terradets, amb l’embassament de Sant Antoni. Està envoltada per les serres dels Prepirineu: les serrres del Boumort i Sant Gervàs, al nord; les serres de Carreu i de Bòixols, a llevant; les serres de Montllobar, Lleres i Camporan, a ponent; el Montsec (Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies), al sud. Aquests relleus tanquen la comarca i dificulten les comunicacions.
Encara que poc poblades, destaquen els nuclis d’Abella de la Conca, Amb l’església romànica de Sant Esteve; Castell de Mur, a la serra de l’Estorn, amb la col•legiata augustiniana de Santa Maria, del segle XI. Gavet de la Conca, Isona, Conca Dellà, Basturs, Conques, , Covet, Llimiana, , Aramunt i Erinya amb esglésies medievals. Pessonada, a sota dels cingles; Salàs de Pallars, vila medieval amb l’església romànica de Santa Maria de Salàs, i molt coneguda per la seva fira de bestiar. Sarroca de Bellera; Cabdella; la Bastida; Senterada; Cérvoles; Lluçà; Talarn; la Torre de Cabdella, amb l’església romànica; Mont-ros; Oveix; la Pobleta de Bellvehi, i la Pobla de Segur, un dels nuclis de serveis més importants.
Tremp és la capital de la comarca, una ciutat emmurallada al redós del santuari, però amb una població oberta a les transaccions i el comerç. Ja des de l’època medieval s’hi celebren tres i fins a quatre fires anuals.
A més del patronatge de la Mare de Déu de Valldeflors, de Tremp, a la comarca hi ha altres devocions: en primer lloc, la Mare de Déu de Ribera, a la Pobla de Segur. També la Mare de Déu de la Cinta, a Llimiana; la Mare de Déu de Fabregada, Sant Esteve de la Sarga; Nostra Senyora de Carramia, d’Abella de la Conca; la Mare de Déu de la Posa, d’Isona; la Verge de la Pietat, al castell d’Orcau; la mare de Déu del Prat, de Figuerola d’Orcau; la Mare de Déu de les Espligues, de Conques; la de Bonrepós, al santuari de Sant salvador de Toló; la mare de Déu de la Plana, a la Vall Fosca; Nostra Senyora del Fa, a l’ermita d’Espui; la Mare de Déu de Gràcia, a Senterada; la Mare de Déu de Bellera, a Sarroca de Bellera; Nostra Senyora d’Arbull, a l’ermita d’Eroles; la Mare de Déu de la Plana, de Pessonada; la Verge de Castell-Germà, a les Iglésies.
LA MARE DE DÉU DE VALLDEFLORS
La tradició ens diu que un hivern van florir uns esbarzers que hi havia a la vall del darrera de l’església. Aquest fet s’interpretà com un missatge diví que va originar la troballa de la imatge de la Mare de Déu.
Un incendi –segurament al segle XV- va cremar l’altar major i la talla de la Mare de Déu. Es va substituir per la talla actual, salvada de la Guerra Civil per haver-se guardat a la Cova de Sant Ignasi, convertida provisionalment en un museu d’art; allí es coneixia amb el nom de “la Pubilla”. Va ser embalada i duta a Barcelona amb l’objectiu d’incloure-la dins del tresor artístic i enviar-la a l’estranger. Això no va arribar a passar, i acabada la guerra va anar a parar al centre de classificació artística de Montjuic i, d’allí, retornà a la basílica de Tremp. El 8 de setembre de 1939, dia de la seva festivitat, va ser entronitzada i el 1954 va ser inaugurat el retaule actual.
Mare de Déu de Valldeflors
I
RECORDS i amors s’amarren a racons d’infantesa
on Déu clement ordia ensems vida i destí
i avui, en destrenar-lo la terra pallaresa
m’acull en el retorn, fatigat pelegrí.
Las l’esperit arribo al redós de la Conca,
deixo a Montsec robust la febre que em consum;
l’aigua de la Noguera la meva set estronca
i en entrar a vostre temple dins meu s’hi fa la llum.
Pols de tots els camins, suors de mil jornades
ja no em llasten el vol, aures subtils i alades
endins em fan renéixer l’encís dels vostres ulls.
I és quan toca els meus llavis la brasa del profeta
que em brolla la cançó de contumaç poeta.
Sóc lleny de sols i llunes, de calmes i d’esculls.
II
Natzarena petita, Déu ha fet meravelles
en Vós i us cantaran les generacions;
passeu pels anys i neixen flors blanques i vermelles
i esbataneu la història, obrint mil horitzons.
L’església era una torre de marbre dur i altiu,
d’esbarzers circumdada, d’esvoranc, fossa o vall
muralla inexpugnable, carreu de cantell viu…
Crist la volgué Sió, claredat de cristall,
amb irisacions de centenars d’estels,
cruïlla de camins que van a tots els cels,
oberta a tos els vents nimbada de clarors.
I fou a Tremp que un dia Jerusalem airosa
per Vós es féu planera…, no féreu altra cosa
que vessar la faldada, omplint el vall de flors.
Antoni Fortuny i Feliu
- Goigs a la Mare de Déu de Valldeflors
- Maria a Catalunya, de Joan Bellmunt i Figueras
- Advocacions marianes
Església parroquial – Tremp
