1 de gener
Santa Maria, Mare de Déu és una celebració litúrgica amb grau de solemnitat . És una de les festivitats més grans de l’Església.
És la primera festa mariana que va aparèixer a l’Església Occidental. La seva antiguitat es constata en les pintures amb el nom de "Maria, Mare de Déu" (Theotókos) que han estat trobades en les Catacumbes o cementiris subterranis on es reunien els primers cristians per celebrar la Missa en temps de les persecucions.
El Concili d’Efes (any 431) va proclamar Santa Maria Mare de Déu.. Poc després es va construir la Basílica de Santa Maria «la Major», primer santuari marià de Roma i d’occident on es venera la imatge de la Mare de Déu amb el títol de Salus populi romani.
La celebració de la festa dedicada a Santa Maria es va iniciar a Roma al segle VI, segurament amb la dedicació l’1 de gener del temple de ‘Santa Maria Antiga’. A partir del segle IX, la implantació l’1 de gener de l’octava de Nadal commemorant la circumcisió de Jesús, va fer desaparèixer l’antiga festa mariana.
El 1931 el papa Pius XI, amb ocasió del XV centenari del concili d’Efes (431), va instituir la festa de Santa Maria Mare de Déu l’11 d’octubre. En la reforma del calendari litúrgic després del Concili Vaticà II es va traslladar a l’1 de gener, amb la categoria de solemnitat. Precisament aquest dia coincideix amb la Vuitena de Nadal. Així la festa mariana troba un marc litúrgic més adient en el temps del Nadal del Senyor, i alhora s’inicia l’any demanant la protecció de la Santíssima Mare de Déu.
El 8 de desembre de 1967, dos anys després de la clausura del Concili Vaticà II, el papa Pau Viva instaurar la celebració de la Jornada Mundial de la Pau, el primer dia del any civil, des de l’1 de gener de 1968. Aquesta celebració va acompanyada d’un missatge amb un lema que contribueix a difondre la doctrina social de l’Església per tot el món. Avui s’ha celebrat la XLVII Jornada Mundial de la Pau, la primera del pontificat del papa Francesc. El lema del seu missatge és ‘La fraternitat, fonament i camí per a la pau’.
Santa Maria Antiga és una de les primeres esglésies marianes de Roma. Situada al fòrum romà a la falda nord-occidental del Palatí, un dels turons més cèntrics de Roma, va ser construïda reutilitzant el vestíbul monumental del palau de l’emperador Domicià. Conserva 250 m² de pintures murals dels segles VI al VIII, una mostra única de l’art bizantí i un dels testimonis més extraordinaris de la cristiandat. S’ha considerat la ‘Capella Sixtina de l’Edat Mitjana’. Va resultar malmesa i abandonada a rel del terratrèmol de l’any 847. Va ser recuperada per les excavacions realitzades l’any 1900, ha estat restaurada en els darrers vuit anys i enguany ha reobert les seves portes.
El Concili d’Efes és el tercer concili ecumènic. L’any de 431 el patriarca de Constantinoble Nestori (428-431) va negar que Maria fos Mare de Déu. A fi de combatre l’heretgia, es van reunir els 200 bisbes del món a Efes, la ciutat on la Mare de Déu va passar els seus darrers anys, i il•luminats per l’Esperit Sant van declarar: “María es veritable Mare de Déu perquè el seu Fill, Crist, és Déu". Aquesta veritat es va declarar dogma de fe. Tots els bisbes, acompanyats per una multitud de gent de la ciutat portant torxes enceses, van fer una gran processó cantant: "Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres pecadors ara i en l’hora de la nostra mort. Amén". Sant Ciril d’Alexandria, que presidí el Concili, escriuria a continuació als seus fidels:
"Tot el poble esperava amb ansietat, des de l’albada fins al crepuscle la decisió del sant Sínode… Quan sortíem de l’església, ens acompanyaren amb torxes fins als nostres domicilis, perquè era de nit. Es respirava alegria en l’ambient; la ciutat estava xispejada de llums; fins i tot les dones ens precedien amb encensaris i obrien la marxa" (Carta 24).
Casa de la Mare de Déu, a Efes
Theotokos és una paraula grega que significa "Mare de Déu" (literalment, "la que dóna a llum a Déu"). És el títol que l’Església va donar a Maria en el Concili d’Efes. El significat teològic va ser emfatitzar que el fill de Maria, Jesús, era completament Déu i també completament humà, i que ambdues naturaleses (humana i divina) estaven unides en una sola persona de la Trinitat. "Maria, Mare de Déu" és el nom més antic amb que els cristians cridaven a la Mare de Déu. El testimoni més antic on apareix per primera vegada de forma explícita l’expressió és una oració amb la que els segle III els cristians d’Egipte es dirigien a Maria:
«Sota la teva protecció ens refugiem Santa Mare de Déu; no desoïu les nostre súpliques en les nostres necessitats. De tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge gloriosa i beneïda».
Al segle IV el terme Theotokos ja s’usava amb freqüència tant a Orient com a Occident.
